Sindicats al servei dels treballadors o del govern?

Franco amb el Rei Joan Carles, abans de la monarquia parlamentària
imposada pel Rei i UCD, i abans també del cop d'estat del 23-F on actuaven
amics del Rei, com demostra el diari Der Spiegel alemany.

Avui dia, amb una reforma laboral aprovada per la majoria aconseguida el 20-N pel PP, els sindicats s'escolten a les boques de tothom. Crec que els progres del PSOE van triar el dia de les eleccions no per casualitat, sinó perquè amb la crisi que tenien al damunt volien perdre les eleccions per no tenir que aplicar les mesures d'austeritat que ara aplica el PP. Tothom al PSOE sabia que si les eleccions les feien el 20-N, dia en el qual va morir Franco (més de dretes no es pot ser), perdrien i així no se'ls acusaria de prendre mesures de dretes -tot i que algunes les van fer-. El PSOE va donar la safata de la presidència al PP perquè ells s'encarreguessin de prendre les mesures d'austeritat corresponents, i quina millor manera de fer-ho aprofitant una data com el 20-N ja que tothom se'n recorda de les mesures d'austeritat de Franco, empobrir encara més als pobres mentre ell i els alts càrrecs es feien rics a costa de robar les terres dels republicans. Això passava al segle XX, però al XXI segueix passant, tot i que ara no és una dictadura, o això volen que sembli.



La política espanyola es basa en dues màximes, enriquir el partit i donar a la gent píndoles per que no es reivindiqui. Primer ho va fer UCD (tecnòcrates dels últims anys de Franco) quan va fer la Constitució pactada amb els franquistes i es dona amnistia a les persones d'ambdós bàndols. Però que no se n'adonen de que el 90% de republicans estan morts mentre els altres eren al govern? Es veu que no. Llavors tenim a molts "aliados del régimen" en política democràtica amb una monarquia parlamentària imposada. La transició d'Espanya comença malament. Després tenim 2 governs del PSOE i 1 i una mica del PP. Si analitzem com arriben els partits al govern tindrem que quan el PSOE no vol aplicar mesures d'austeritat de dretes, li dona el relleu al PP perquè no li acusin de fer mesures de dretes; i quan el PP té que aplicar mesures d'esquerra li dona el relleu al PSOE perquè no li acusin de fer mesures d'esquerra, i aquesta és l'espiral continua de la política espanyola.

Els sindicalistes Méndez i Toxo reunits amb Zapatero per parlar de
la reforma laboral del PSOE al 2011.

Per què dic tot això si al títol parlo dels sindicats? Doncs ve donat a que els sindicats son la píndola d'aquests dos partits quan fan reformes laborals pensant en els empresaris (les quals tots dos fan). Us ho explicaré amb un concepte que ho pugui entendre tothom, el sexe. Quan una parella (PSOE i PP) vol fer sexe (Reformes) s'encarrega de que l'esfínter que fa sortir els espermatozous (sindicats) sigui un aliat, ja que ell sap que quan surtin els espermatozous (el poble) moriran perquè la parella ha utilitzat protecció (el govern del PSOE o del PP que toqui ja ha parlat amb els sindicats abans de les manifestacions) i per tant, a l'endemà tot torna a ser igual i sense embaràs (sense revolució social). Aquest és l'esquema més senzill del que fan els sindicats, donar-li al poble una mini-revolució d'un dia, tot i que ja s'han reunit amb el govern per aprovar la reforma. I sempre és el mateix, tot i que, seguint amb l'exemple, pot haver-hi un embaràs psicològic -que la gent sense els sindicats surti al carrer per protestar- o un embaràs no desitjat que acabarà en avortament -repressió policial contra els protestants de la manifestació-. No vull que em prengueu com una persona en contra del 15-M, tot el contrari, jo recolzaré aquest moviment i tots els que siguin partidaris de l'abolició de les retallades a l'estat del benestar, només dic que mentre la gent surt al carrer els que controlen el país són de reunió prenent un champagne o una ampolla de vi mentre se'n foten de la gent que hi ha al carrer. I és per això que no crec ni creuré en les manifestacions, tot i que la causa sempre la recolzaré si és afina a la meva ideologia.

I parlant dels sindicats ens trobem una paradoxa molt gran i que ha passat desapercebuda fins ara. El PSOE va fer una reforma laboral a la qual deia: "L'edat de cotització s'amplia de 35 a 37 anys per poder rebre una pensió de jubilació". També deia a la mateixa reforma laboral que "els dies percebuts per acomiadament es reduiran de 60 a 45 per any treballat". Aquesta reforma laboral va esdevenir en una vaga general d'un dia promocionada per UGT i CCOO, sindicats que el dia anterior a la vaga van pactar la reforma amb el PSOE. Curiosament Cándido Méndez (secretari general d'UGT), dies després de la signatura portava un altre rellotge dels que tant li agraden i que oscil·len dels 6000€ als 750€-. A la millor aquesta reforma, com que la feia el PSOE, va agradar més als sindicats ja que segons enciclopèdies els dos sindicats són socialistes: UGT des de sempre, ja que el seu fundador va ser Pablo Iglesias (fundador del PSOE), i CCOO també, ja que es va allunyar del PCE a l'any 87.

Méndez i Rajoy reunint-se amb el futur president,
el dia 30/11/2011.

Llavors arribem a la reforma laboral actual, la qual impulsa l'acomiadament i també els denominats contractes brossa. Reforma per la qual membres de la CEOE ja s'han rigut amb ganes perquè comporta mesures demandades pels empresaris des de segles. Per tant vull dir-lis a tots aquells treballadors que van votar al PP -ja que resulta que ara és el partit dels treballadors, com va dir Mª Dolores de Cospedal- que més val que tingueu una casa sense hipoteca, un treball fixe d'on no et puguin acomiadar fàcilment, una família que pugueu mantenir amb el vostre salari, no patiu enfermetats mai o tingueu contractat una assegurança de salut, un cotxe que no consumeixi molta benzina, avis que amb un 1% més de la seva pensió de jubilació digui "con Franco se vivía mejor", i sobretot que parleu en castellà, sigueu espanyols i que només veieu Intereconomia o Telecinco i llegiu La Gaceta. Si sou així me n'alegro de no haver votat mai a un partit com al que voteu vosaltres, i si no sou així penseu en el partit que heu votat perquè heu fet cas de la dita "si el PSOE ho ha fet malament ara votaré al PP". Penseu, però no massa, perquè si hi ha alguna persona que s'assembli més a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres o un votant de masses, i en aquestes eleccions s'ha demostrat que el bipartidisme a Espanya és el que toca, com tocava a l'època de Cánovas i Sagasta amb unes eleccions pactades.

Jo sóc català d'esquerres, com ho era el difunt Antoni Tàpies, i esperaré per veure com un neo-Macià surt al balcó de la Generalitat i proclama un altre cop la república catalana, així m'oblidaré de la batalla inexistent pels drets laborals que promulguen els sindicats a la gent amb el beneplàcit del PP i el PSOE, i tindré la certesa de saber que no m'enganyen o de que m'enganyen en català, com ho fa CIU dient "avui pacto amb el PP" i demà "els catalans saltarem la constitució espanyola".

Gràcies i Visca Catalunya!