Maruja Torres obre el nou curs universitari a la UAB

Font: Ramon Aguilar

El darrer dia 9 d’octubre va tenir lloc la conferència de presentació del curs 2012-2013 a la UAB. En aquesta conferència celebrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la universitat, l’escriptora, periodista, i col•laboradora al diari El País, Maruja Torres, va ser l’encarregada de donar ànims a tots els estudiants universitaris. En l’acte es trobaven també el degà de la Facultat, Josep Maria Català, i la vicerectora de la UAB, Glòria González.

Jo també sóc independentista!!!

Els últims dies hem vist com la independència de Catalunya ha passat de ser un tema tabú a col·lapsar els mitjans d'informació de tota Catalunya i d'Espanya. Les dades del CEO (adjunto fitxer: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=20912&fileType=1; heu de mirar la pàgina 28 del PDF i les preguntes 28 i 39 més concretament) són inequívoques: un 34% dels 2500 entrevistats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent i, alhora, aquests 2500 entrevistats votarien "sí" a un hipotètic referèndum d'independència català. Aquestes dades són del 27 de juny del 2012, però opino que si l'enquesta és fes ara -una enquesta post-manifestació independentista de l'11 de setembre-, les estadístiques pronosticarien un enfortiment de l'opció de l'estat propi. És per aquest motiu de creixement del sentiment independentista, que molts partits polítics -que abans no eren independentistes- s'han agafat al tren per tal de no perdre votants.

Espanya: Crònica d'una secessió anunciada -des de fa 300 anys-

Fa uns dies l'ANC va celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona amb el lema: Catalunya, nou estat d'Europa. En aquesta manifestació es va demostrar que un poble reclamava un objectiu a tota la casta política catalana, i que aquest mateix poble va fer un pas endavant per la reafirmació de la cultura, la llengua i la història catalana al món. Amb aquest motiu de celebració, els principals diaris de tot el món es van congregar a la ciutat barcelonina per tal d'informar a tots els seus espectadors i lectors. Aquests mitjans van ser un punt d'inflexió molt fort a la diada, ja que mai s'ha recordat una manifestació amb tant seguiment internacional com la del passat 11-S. No se si aquest seguiment va ser per la majoria de persones a la manifestació -jo també hi era- o si va ser pel ressò mediàtic que fa dir la paraula independència i llibertat al món, però de ben segur que tothom el dia 12-S coneixia el clam de Catalunya, un clam unitari -amb moltes forces polítiques: CDC, UDC, representants del PSC, ICV - EuA, ERC, Re-Agrupament, SI i CUP.- i un clam que va ser històric. Catalunya va viure una jornada reivindicativa i el clam independentista va arribar a acollir a Barcelona a 1,5 milions de persones -dades de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra-. Es van preparar els carrers per a l'arribada de més de 1.000 autocars contractats per l'ANC d'on arribaren a la manifestació persones de tota Catalunya. Es van penjar estelades i senyeres en tots els balcons del Passeig de Gràcia -hem de destacar l'estelada gegant a l'edifici de Flaix Fm- i la gent s'aglutinava a tot el carrer fent que la marea independentista a Barcelona fos un tsunami que empenyia a tots els dirigents polítics a reclamar un estat per Catalunya. La marea humana era tan gran, que van obligar a una delegació de dirigents de l'ANC -els quals havien de reunir-se amb la presidenta de la cambra de la Generalitat, Núria de Gispert- a anar-se'n abans d'hora de la manifestació per tal d'arribar a l'hora acordada a la reunió, on van fer entrega d'un full de ruta que, segurament, farà virar el rumb de la política catalana cap a la independència de Catalunya.

Sindicats al servei dels treballadors o del govern?

Franco amb el Rei Joan Carles, abans de la monarquia parlamentària
imposada pel Rei i UCD, i abans també del cop d'estat del 23-F on actuaven
amics del Rei, com demostra el diari Der Spiegel alemany.

Avui dia, amb una reforma laboral aprovada per la majoria aconseguida el 20-N pel PP, els sindicats s'escolten a les boques de tothom. Crec que els progres del PSOE van triar el dia de les eleccions no per casualitat, sinó perquè amb la crisi que tenien al damunt volien perdre les eleccions per no tenir que aplicar les mesures d'austeritat que ara aplica el PP. Tothom al PSOE sabia que si les eleccions les feien el 20-N, dia en el qual va morir Franco (més de dretes no es pot ser), perdrien i així no se'ls acusaria de prendre mesures de dretes -tot i que algunes les van fer-. El PSOE va donar la safata de la presidència al PP perquè ells s'encarreguessin de prendre les mesures d'austeritat corresponents, i quina millor manera de fer-ho aprofitant una data com el 20-N ja que tothom se'n recorda de les mesures d'austeritat de Franco, empobrir encara més als pobres mentre ell i els alts càrrecs es feien rics a costa de robar les terres dels republicans. Això passava al segle XX, però al XXI segueix passant, tot i que ara no és una dictadura, o això volen que sembli.

Salvados #lamonarquiateniaunprecio

Avui faré un resum breu de l'anterior Salvados del 5 de febrer -ja que el tenia com esborrany-. Deixaré els vídeos per a que sigui més còmode visualitzar-lo.

Comencem amb el programa del dia 5 de febrer titulat #lamonarquiateniaunprecio. Jordi intentarà esbrinar la realitat de la monarquia, el que costa de veritat la monarquia espanyola. En aquest enllaç podeu veure-ho en 5 vídeos que ens facilita el canal wyomingforever del youtube. Destacaré dues entrevistes, una amb Joan Tardà, diputat d'ERC al Congreso de los Diputados de Madrid; i l'altre amb Peces-Barba un "pare de la constitució espanyola".

L'himne dels Segadors traduït al castellà

Gràcies al meu amic Adri m'he assabentat d'aquest vídeo:

Podria fer la segona part de l'atac al catalanisme a l'any 2012, però crec que com no és gaire important la persona que penja el vídeo, no ho faré. Només condemnaré la seva pujada del vídeo i analitzaré el que diu.

L'atac al catalanisme a l'any 2012. Primera part.

Podria fer un mega-article amb tots els atacs que ha rebut Catalunya des de les eleccions del 20-N on va guanyar el PP a tot el pseudo-país anomenat Espanya. Però el que faré serà un tema que aniré desemvolupant per parts, tantes com atacs hagin fet aquest any a Catalunya. Aquest és el primer article i parlaré de la supressió de senyeres catalanes a la versió castellana de Geronimo Stilton.

El llibre de Geronimo Stilton sense senyeres

Salvados torna a la sexta: #quehagoconmidinero

El dia 29/01/2012 un heroi va tornar. Ell és Jordi Évole -director de Salvados i amic d'Andreu Buenafuente-, una persona que es podria considerar com el Michael Moore d'aquí. Jordi va tornar en forma, amb un programa sobre la preocupació que té la gent envers la disposició del capital què tenen als bancs i a les caixes d'estalvi. Podeu veure una de les entrevistes:

Justícia per tothom?

Avui no parlaré de futbol, tot i que el Barça va fer un partit normal però no li va arribar l'encert de cara a porteria, i el R. Madrid va guanyar amb gols de Kaka', C. Ronaldo -amb una dubtosa posició de fora de joc- i Özil. El Barça va deixar escapar 2 punts i augmenta la diferència amb el líder a 7 punts.

Fet un comentari breu del Barça i del Madrid, avui donaré la meva opinió envers al judici del cas "Gürtel".

Com tots sabeu el cas "Gürtel" és el nom que va rebre una investigació feta al 2009 per Baltasar Garzón la qual serviria per desmuntar una xarxa de corrupció vinculada al Partit Popular. Aquesta xarxa de corrupció estaria encapçalada per Francisco Correa i tres dels seus homes de confiança, Pablo Crespo, Antoine Sánchez i Álvaro Pérez amb el sobrenom de "El Bigotes". Tots ells haurien establert un conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, com ara els ajuntaments de Madrid i València.
Els membres dels ajuntaments del País Valencià, com ara Francisco Camps -aleshores President de la Generalitat valenciana- i altres càrrecs del PP, haurien concedit adjudicacions a empreses de Correa a canvi de regals: vestits, jaquetes, pantalons, etc.

Llavors es va fer el judici contra Camps i Costa, dos dels dirigents que haurien rebut regals per part de Correa. Fa uns dies es va donar el veredicte del jurat "popular" en el qual declaraven als acusats no culpables, tot i que les proves indicaven el contrari.

Aleshores jo em vaig fer una pregunta:

2-2: El Barça es classifica per la semifinal de la Copa del Rei fent front al millor Madrid.

Gol de Pedro 1-0.

Ahir a les 00:00 de la matinada el Barça es va classificar per les semis de la Copa. Va ser un partit bonic en l'àmbit esportiu, però l'arbitratge va fer nosa a ambdós equips.

Golàs de Dani Alves 2-0.

El Barça va començar el partit sense ritme i ho va demostrar Piqué als 30 segons quan va obviar una passada d'Alves que va aprofitar Higuaín, tot i que sense sort. La primera part va ser molt bona per part del Madrid però no va poder marcar gol, tot i les moltes ocasions. Una de les més clares la va tenir Özil, què va xutar des de fora de l'àrea però la pilota va estavellar-se al travesser. El Barça semblava desanimat, amb una versió molt diferent a la què ens té acostumats per culpa de la pressió constant del Madrid a Xavi. Però el Barça sempre té perill, i en una jugada individual de Messi en la qué s'emporta a tots els rivals, fa una passada a Pedro què remata tot sol i marca l'1-0. El Barça es va ficar en el partit -ja que no estava ficat fins ara- i va ser quan en una falta a favor del Barça la pilota,refusada pels defenses del Madrid, va arribar a Alves que va xutar per marcar un golàs per l'escaire i fer així el 2-0. El Barça va
anar al descans amb un avantatge còmode per passar l'eliminatòria.

Trepitjades "involuntàries"

El tema de les trepitjades "involuntàries" al futbol és un tema apassionant pel periodisme esportiu en aquests últims dies. Sembla que si no passa alguna trepitjada "involuntària" què no involucri al Reial Madrid i al Barça no és notícia perquè, de fet, si en comptes de parlar de Pepe i de Messi haguéssim parlat de jugadors d'altres equips de la LFP no hi hauria tant rebombori, però no vull ficar-me en suposicions.

Avui volia parlar de les trepitjades -"involuntàries" sempre- més sonades al món del futbol . Parlaré en ordre cronològic, des de l'acte més remot fins al més recent -ho aclareixo per si ho mira algú que vegi normalment Telecinco, ja que a la seva audiència n'hi han molts seguidors de futbol. Concretament són els fanàtics, els quals veuen una distorsió de la realitat què no és certa, com passa a Telecinco-. 

Juanito trepitja el cap de Matthäus.
Semifinals Copa d'Europa.

La primera trepitjada de la què parlaré (no em remuntaré a l'època de Migueli ni di Stefano) va ser la de Juanito a Lothar Matthäus. Aquesta agressió de Juanito a les semifinals d'un partit de Copa d'Europa va succeir l'any 1987 , per la qual Juanito va rebre una dura sanció de 5 anys sense jugar una competició europea. En aquesta agressió l'arbitre veu clarament com Juanito "maravilla" se'n va a buscar a Matthäus per agredir-lo. La premsa madrilenya va sentenciar Juanito el dia del brutal acte, però després no és va parlar molt. La directiva del Madrid tampoc va condemnar a Juanito, ja que continua essent una part essencial del madridisme. He de dir que Juanito li demana perdó a Matthäus després del partit.

R. Madrid - F.C. Barcelona 1/4 Final de la Copa del Rei

El Barça s'ha imposat un altre cop al Reial Madrid al Bernabéu. Aquesta vegada ha anat perdent 1-0 fins el descans, cosa que mai ha passat amb Pep a la banqueta. El partit ha sigut molt bonic de veure-ho per part d'un aficionat blaugrana ja que el Barça tocava molt i el Madrid ha estat molt escàs en atac.

El partit ha començat amb uns minuts de possessió del Barça on es veia la posició dels dos equips. El Madrid defensant molt amb tots els seus homes, i el Barça mantenint la possessió i atacant. Al minut 11 arriba el gol de Cristiano Ronaldo. Aquest s'interna per la banda i xuta amb la cama esquerra, la pilota passa per les cames de Pinto i marca. De la primera meitat no tenim res destacable, el Barça tocava i el Madrid defensava el resultat fins el descans. A la segona part un corner molt ben picat al segon pal de Xavi arriba al capità Carles Puyol que remata en planxa i fa l'empat del Barça. Des d'aquest moment el partit ha tornat a ser els clàssics als que estem acostumats, o sigui, els jugadors del Barça evitant tota classe d'entrades fortes dels jugadors del Reial Madrid. Al minut 78 Abidal s'ha quedat sol contra el porter gràcies a una magnifica passada de Messi i no ha perdonat, marcant així el segon gol del Barça. El partit ha acabat amb 1-2 favorable al Barça.

Adéu Scotty!

Ahir, més o menys a les 23:00 de la nit va morir el meu gos. Però no vull parlar de la mort, sino de la companyia que ens va donar a la meva família.

L'Scotty va néixer un 17 de febrer (curiosament la data de naixement del meu germà) i sempre ha sigut el gos més afectuós dels què vaig tenir a casa (Mickey, la seva mare; Kuqui, el seu pare; i un dels germans d'ell Baby). El meu gos em va donar molt d'afecte. Crec que era l'únic gos que podia donar-te més de 5 llepades per segon i continuar durant uns 10 minuts. Així era ell, afectuós, amable, i demés adjectius bons que ara no diré perquè la llista és interminable. Era un gos que t'estava esperant sempre que arribaves a casa i sempre et feia companyia. Quan li treies a passejar, sempre anava al costat teu, però quan veia un altre gos començava a bordar desesperat, donava igual que fos un Pitbull, un Boxer, un Caniche, ell sempre bordava perquè era un valent, no és fixava en la dimensió dels gossos sinó en el seu instint de supervivència. Fins i tot feia que gossos de major dimensió que ell, s'amaguessin la cua.... Així era el meu gos, un gos què va suportar gairebé 3 anys amb un tumor al seu estomac. Un gos què va sobreviure a l'adversitat quan ens van dir que duraria uns mesos amb aquell tumor, i va durar quasi 3 anys. Un gos fort i valent què ens va deixar amb un neguit al cor, al meu cor, què sempre el recordarà com allò que ha sigut, i no com el malalt dels últims anys.

Soldats d'EUA orinen sobre cadàvers talibans

Avui he mirat, com cada matí, la web del diari El Punt Avui (diari que necessita ajuda econòmica en aquests moments, ja que volen tancar la seva sede a Barcelona) i he trobat aquesta notícia: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/494641-eua-investiga-un-video-en-que-uns-marines-orinen-sobre-cadavers-talibans.html.

En l'article es diu que EUA investiga un vídeo on apareixen soldats americans orinant sobre cadàvers aparentment talibans. El Pentàgon reconeix que l'uniforme i les armes que porten els soldats semblen ser d'un destacament a Afganistan. La degradació de cadàvers és considerada un crim de guerra però això no passava pel cap dels soldats quan ho feien. 


Aquest és un dels molts casos de soldats d'EUA cometent abusos i degradacions immorals. Per exemple al 2004 es van filtrar fotos de maltractaments i tortures a la presó nord-americana a l'Iraq d'Abu Ghraib.