Fa uns dies l'ANC va celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona amb el lema: Catalunya, nou estat d'Europa. En aquesta manifestació es va demostrar que un poble reclamava un objectiu a tota la casta política catalana, i que aquest mateix poble va fer un pas endavant per la reafirmació de la cultura, la llengua i la història catalana al món. Amb aquest motiu de celebració, els principals diaris de tot el món es van congregar a la ciutat barcelonina per tal d'informar a tots els seus espectadors i lectors. Aquests mitjans van ser un punt d'inflexió molt fort a la diada, ja que mai s'ha recordat una manifestació amb tant seguiment internacional com la del passat 11-S. No se si aquest seguiment va ser per la majoria de persones a la manifestació -jo també hi era- o si va ser pel ressò mediàtic que fa dir la paraula independència i llibertat al món, però de ben segur que tothom el dia 12-S coneixia el clam de Catalunya, un clam unitari -amb moltes forces polítiques: CDC, UDC, representants del PSC, ICV - EuA, ERC, Re-Agrupament, SI i CUP.- i un clam que va ser històric. Catalunya va viure una jornada reivindicativa i el clam independentista va arribar a acollir a Barcelona a 1,5 milions de persones -dades de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra-. Es van preparar els carrers per a l'arribada de més de 1.000 autocars contractats per l'ANC d'on arribaren a la manifestació persones de tota Catalunya. Es van penjar estelades i senyeres en tots els balcons del Passeig de Gràcia -hem de destacar l'estelada gegant a l'edifici de Flaix Fm- i la gent s'aglutinava a tot el carrer fent que la marea independentista a Barcelona fos un tsunami que empenyia a tots els dirigents polítics a reclamar un estat per Catalunya. La marea humana era tan gran, que van obligar a una delegació de dirigents de l'ANC -els quals havien de reunir-se amb la presidenta de la cambra de la Generalitat, Núria de Gispert- a anar-se'n abans d'hora de la manifestació per tal d'arribar a l'hora acordada a la reunió, on van fer entrega d'un full de ruta que, segurament, farà virar el rumb de la política catalana cap a la independència de Catalunya.
Al dia següent, tots els diaris i les televisions més prestigioses del món van obrir amb la manifestació catalana que reclamava la independència del seu poble. Tothom menys els mitjans espanyols, que van menysprear la manifestació fins al punt que, a TVE-1, van relegar la notícia de la manifestació al cinquè lloc del noticiari, just després de la notícia internacional on s'explicaven les eleccions dels Països Baixos. Sembla ser que els catalans ja havíem aconseguit un nou estat, ja que resulta que per Espanya era més important la notícia dels Països Baixos que la notícia del país propi -tot i que algun dia no ho serà-. Això feia pensar que els catalans vivíem en un marc polític de país, on Espanya ja havia votat en contra de l'adhesió a la UE de Catalunya; on , també, s'havia produït el boicot espanyol a tots els productes catalans degut a la seva independència; i on les notícies a l'Estat espanyol de Catalunya ja no eren d'importància -suposo que perquè ja no érem espanyols-.
A mi el dia 12-S em va agradar, vaig pensar que ja vivíem en un país lliure, però les declaracions del govern espanyol em van fer baixar del núvol on em pujaré quan Catalunya sigui independent. Aquestes declaracions venien de tot aquell que es declarava espanyol, ja sigués de centre-esquerra o de centre-dreta, tothom estava d'acord en que s'havia de combatre la independència de Catalunya, sobretot els partits majoritaris a Espanya.
Els primers en parlar van ser els dirigents del partit espanyol amb majoria absoluta: el PP.
- La divisió portarà a la inacció i a la desaparició de les regions que optin per la secessió.
José M. G.-Margallo
Ministre d'afers estrangers
- Mas no podrà fer un referèndum perquè hi ha unes normes legals espanyoles que ho impedeixen.
Alícia Sánchez-Camacho
Presidenta del PPC
La por del trencament de la seva indivisible Espanya, es va instaurar a la sede del PP. Van atacar amb més por envers aquests esdeveniments i per tal de dir-lis a tots aquells que no van anar a la manifestació que un país petit i nou faria fallida a la UE. Aquesta por del dia següent, va ser recíproca pel propi partit polític. Ahir, dia 15 de setembre, M. Dolores de Cospedal va dir: "No consentirem que ens enfonsin el vaixell", que "No s'entén que amb una mà es demani la independència i amb l'altra es demani ajuda a Espanya", amenaçava amb l'aïllament econòmic de Catalunya i es preguntava com viurà Catalunya sense el seu primer comprador de matèries. Hem de dir que aquestes declaracions venen degut a la intervenció de Mas a Madrid, on reclamava un Estat propi per Catalunya -la primera vegada que reclama el mateix a Catalunya que a Espanya-. Sabem que el PP basarà el seu discurs en la por que tenen aquells individus que viuen a Catalunya i que no volen la independència, per tal de coaccionar-los a votar "no" en un referèndum futur d'autodeterminació, però no heu de tenir por, tranquils i tot arribarà.
Els següents en parlar ha sigut l'oposició: el PSOE. Aquests continuen amb la seva ambigüitat vers Catalunya, on sempre, moderant el discurs, eviten dir res de la imminent secessió i busquen formes per tal d'encaixar Catalunya dins Espanya. Els primers moviments els van fer els del PSC, partit a on Pere Navarro -el director d'orquestra- s'ha carregat a la cúpula més catalanista relegant-los dels seus càrrecs -per exemple, a Miquel Iceta i Ernest Maragall-. Aquesta postura marca el nou PSC i el fa veure com un partit clarament en contra de la independència de Catalunya i a on els pocs dirigents catalanistes que van anar a la manifestació, com és el cas d'Ernest Maragall, no se'ls escoltarà. Al mateix calaix tenim al PSOE -cúpula que dirigeix i controla el PSC- que, si abans de la manifestació no va dir res amb el compliment de l'Estatut català per part del govern espanyol -allò dels 700 milions d'euros que havien de pagar a Catalunya el govern espanyol-, ara Rubalcaba, màxim líder del PSOE, reclama el compliment de l'Estatut al govern espanyol, suposo que per por a la secessió de Catalunya i a la fi de l'espoli fiscal que pateix Catalunya, que significaria uns 16.000 milions a l'any de pèrdues a les arques espanyoles. Aquest és el PSOE, aquest amic neutral en els conflictes Catalunya - Espanya, però que sempre escombrarà per Espanya més que per Catalunya, i així ho demostra el seu grup parlamentari a Catalunya, el PSC.
I, com que sinó no acabaría mai, així acabaré aquesta opinió de l'11-S perquè penseu el que vulgueu de les dues postures espanyoles -crec que les catalanes ja estan clares- i desitjant que la manifestació més multitudinària a Catalunya, la qual reclamava la independència de Catalunya, sigui escoltada i es faci causa comuna per tots els pobles oprimits del món. La pròxima estació del tren anomenat independència serà molt dura d'arribar-hi. Posaran més i més pedres per tal de frenar l'obús independentista però al final arribarem a l'estació on és llegeix: Llibertat.
Les postures estan clares, de quin bàndol vols ser?
PD: Ahir els de Telecinco van fer una enquesta realitzada pel programa "El gran debate" on s'indica que un 51% de catalans dirien "sí" a la independència i només un 18,6% triaria el "no". Us animo a veure per una vegada Telecinco i el seu programa d'ahir: "El gran debate" conduït per Jordi González.
Enllaç: http://www.telecinco.es/elgrandebate/2012/septiembre/15-09-2012/Catalunya-independiente_6_1688891097.html
16/09/2012
Al dia següent, tots els diaris i les televisions més prestigioses del món van obrir amb la manifestació catalana que reclamava la independència del seu poble. Tothom menys els mitjans espanyols, que van menysprear la manifestació fins al punt que, a TVE-1, van relegar la notícia de la manifestació al cinquè lloc del noticiari, just després de la notícia internacional on s'explicaven les eleccions dels Països Baixos. Sembla ser que els catalans ja havíem aconseguit un nou estat, ja que resulta que per Espanya era més important la notícia dels Països Baixos que la notícia del país propi -tot i que algun dia no ho serà-. Això feia pensar que els catalans vivíem en un marc polític de país, on Espanya ja havia votat en contra de l'adhesió a la UE de Catalunya; on , també, s'havia produït el boicot espanyol a tots els productes catalans degut a la seva independència; i on les notícies a l'Estat espanyol de Catalunya ja no eren d'importància -suposo que perquè ja no érem espanyols-.
A mi el dia 12-S em va agradar, vaig pensar que ja vivíem en un país lliure, però les declaracions del govern espanyol em van fer baixar del núvol on em pujaré quan Catalunya sigui independent. Aquestes declaracions venien de tot aquell que es declarava espanyol, ja sigués de centre-esquerra o de centre-dreta, tothom estava d'acord en que s'havia de combatre la independència de Catalunya, sobretot els partits majoritaris a Espanya.
Els primers en parlar van ser els dirigents del partit espanyol amb majoria absoluta: el PP.
- La divisió portarà a la inacció i a la desaparició de les regions que optin per la secessió.
José M. G.-Margallo
Ministre d'afers estrangers
- Mas no podrà fer un referèndum perquè hi ha unes normes legals espanyoles que ho impedeixen.
Alícia Sánchez-Camacho
Presidenta del PPC
La por del trencament de la seva indivisible Espanya, es va instaurar a la sede del PP. Van atacar amb més por envers aquests esdeveniments i per tal de dir-lis a tots aquells que no van anar a la manifestació que un país petit i nou faria fallida a la UE. Aquesta por del dia següent, va ser recíproca pel propi partit polític. Ahir, dia 15 de setembre, M. Dolores de Cospedal va dir: "No consentirem que ens enfonsin el vaixell", que "No s'entén que amb una mà es demani la independència i amb l'altra es demani ajuda a Espanya", amenaçava amb l'aïllament econòmic de Catalunya i es preguntava com viurà Catalunya sense el seu primer comprador de matèries. Hem de dir que aquestes declaracions venen degut a la intervenció de Mas a Madrid, on reclamava un Estat propi per Catalunya -la primera vegada que reclama el mateix a Catalunya que a Espanya-. Sabem que el PP basarà el seu discurs en la por que tenen aquells individus que viuen a Catalunya i que no volen la independència, per tal de coaccionar-los a votar "no" en un referèndum futur d'autodeterminació, però no heu de tenir por, tranquils i tot arribarà.
Els següents en parlar ha sigut l'oposició: el PSOE. Aquests continuen amb la seva ambigüitat vers Catalunya, on sempre, moderant el discurs, eviten dir res de la imminent secessió i busquen formes per tal d'encaixar Catalunya dins Espanya. Els primers moviments els van fer els del PSC, partit a on Pere Navarro -el director d'orquestra- s'ha carregat a la cúpula més catalanista relegant-los dels seus càrrecs -per exemple, a Miquel Iceta i Ernest Maragall-. Aquesta postura marca el nou PSC i el fa veure com un partit clarament en contra de la independència de Catalunya i a on els pocs dirigents catalanistes que van anar a la manifestació, com és el cas d'Ernest Maragall, no se'ls escoltarà. Al mateix calaix tenim al PSOE -cúpula que dirigeix i controla el PSC- que, si abans de la manifestació no va dir res amb el compliment de l'Estatut català per part del govern espanyol -allò dels 700 milions d'euros que havien de pagar a Catalunya el govern espanyol-, ara Rubalcaba, màxim líder del PSOE, reclama el compliment de l'Estatut al govern espanyol, suposo que per por a la secessió de Catalunya i a la fi de l'espoli fiscal que pateix Catalunya, que significaria uns 16.000 milions a l'any de pèrdues a les arques espanyoles. Aquest és el PSOE, aquest amic neutral en els conflictes Catalunya - Espanya, però que sempre escombrarà per Espanya més que per Catalunya, i així ho demostra el seu grup parlamentari a Catalunya, el PSC.
I, com que sinó no acabaría mai, així acabaré aquesta opinió de l'11-S perquè penseu el que vulgueu de les dues postures espanyoles -crec que les catalanes ja estan clares- i desitjant que la manifestació més multitudinària a Catalunya, la qual reclamava la independència de Catalunya, sigui escoltada i es faci causa comuna per tots els pobles oprimits del món. La pròxima estació del tren anomenat independència serà molt dura d'arribar-hi. Posaran més i més pedres per tal de frenar l'obús independentista però al final arribarem a l'estació on és llegeix: Llibertat.
Les postures estan clares, de quin bàndol vols ser?
PD: Ahir els de Telecinco van fer una enquesta realitzada pel programa "El gran debate" on s'indica que un 51% de catalans dirien "sí" a la independència i només un 18,6% triaria el "no". Us animo a veure per una vegada Telecinco i el seu programa d'ahir: "El gran debate" conduït per Jordi González.
Enllaç: http://www.telecinco.es/elgrandebate/2012/septiembre/15-09-2012/Catalunya-independiente_6_1688891097.html
16/09/2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada