tag:blogger.com,1999:blog-9812169097957801562024-03-05T08:40:46.961+01:00Les Veritats IncòmodesAquest blog tractarà temes d'àmbit general, tant actualitat com altres temes d'interès comú.Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.comBlogger16125tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-44387937277878884492012-10-14T23:40:00.001+02:002012-10-14T23:44:44.808+02:00Maruja Torres obre el nou curs universitari a la UAB<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2HI5G_wEGg53fdk_w094Rg0v_ffc40_7goXa2XebY3FD0m0lviwMyIDJ4ooEjZs3RP9UX8PECOtvMA8HzyjCFRY_1ZELWgH2uVRbyF-yXwQ0GGWhiRYbDJ1uey9Gkcwd8tqKqNpMbDVxb/s1600/DSC00884.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2HI5G_wEGg53fdk_w094Rg0v_ffc40_7goXa2XebY3FD0m0lviwMyIDJ4ooEjZs3RP9UX8PECOtvMA8HzyjCFRY_1ZELWgH2uVRbyF-yXwQ0GGWhiRYbDJ1uey9Gkcwd8tqKqNpMbDVxb/s320/DSC00884.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr align="right"><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font: Ramon Aguilar</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El darrer dia 9 d’octubre va tenir lloc la conferència de presentació del curs 2012-2013 a la UAB. En aquesta conferència celebrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la universitat, l’escriptora, periodista, i col•laboradora al diari El País, Maruja Torres, va ser l’encarregada de donar ànims a tots els estudiants universitaris. En l’acte es trobaven també el degà de la Facultat, Josep Maria Català, i la vicerectora de la UAB, Glòria González.</div>
<a name='more'></a><br />
<div style="text-align: justify;">
L’acte va començar amb unes paraules del degà, el qual va ser l’encarregat d’introduir a Maruja Torres. La convidada va voler mostrar des del primer moment la realitat del periodisme en temps de crisi econòmica. En aquest context, va explicar que el diari El País (on ella col•labora) es preparava per una reducció de plantilla (ERO) de 138 periodistes i opinava que això ho feien “per poder mantenir a gent dòcil” a la qual li pagaran 800 euros i callaran.<br />
<br />
El discurs va anar tornant-se biogràfic i va parlar dels seus inicis al periodisme. Va dir que, quan va començar al món del periodisme (a la dècada dels 60), va ser amb un grup de professionals considerats, com diu ella, “la resistència periodística camuflada del franquisme”, els quals feien una feina progressista dintre dels límits franquistes. Va aconsellar als estudiants que es busquessin ells l’entrada al món laboral, ja que considerava que “les facultats no són una agència de donar feina, sinó que són mitjans per obtenir mà d’obra barata i especialitzada”. També va etzibar que “serà feina dels periodistes que el periodisme no caigui en la banalitat”.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNYn5THNF_JqzrmzEYAF089BGqiR6SDYUMmTUV945rpt-FF6W_yNRchPvw1qEB5aS59dvReqx71Ne9tEYeFhk8hpEqB5nSlNXwaeBfWHVDKqxVHdt2AMSYfg7uW6FIC8bphY5QWT2iI52O/s1600/DSC00885.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNYn5THNF_JqzrmzEYAF089BGqiR6SDYUMmTUV945rpt-FF6W_yNRchPvw1qEB5aS59dvReqx71Ne9tEYeFhk8hpEqB5nSlNXwaeBfWHVDKqxVHdt2AMSYfg7uW6FIC8bphY5QWT2iI52O/s320/DSC00885.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Font: Ramon Aguilar</td></tr>
</tbody></table>
Maruja Torres (que va ser nomenada professora honorària del Departament de Periodisme de la UAB en aquest acte), va respondre a les 5 preguntes que tot periodista s’ha de fer sempre: el qui, el què, el quan, l’on, i el per què. D’aquesta última pregunta, va dir que era la més important de respondre, ja que, segons ella, sense un per què no anem enlloc. Va acabar dient que “un periodista ha de dir sempre la veritat, fins i tot quan fa mal” i que per dir aquesta veritat el periodista havia de contextualitzar la informació que dona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Per últim, va aconsellar als estudiants llegir dos llibres que retraten la situació del periodisme a l’actualitat: “L'exclusiva!” d'Annalena McAfee i “Queremos saber. Cómo y por qué la crisis del periodismo nos afecta a todos” elaborat per autors diversos, dels quals destaquem a Javier Martín (periodista agència EFE), Cecilia Ballesteros (periodista de Foreign Policy Research Institute), Ramiro Villapadierna (periodista de Deutsche Presse Agentur) i Mayte Carrasco (reportera “freelance”).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La vicerectora també va dedicar unes paraules a la cloenda de l’acte. Va demanar als professors "entusiasme i passió" i als estudiants els va desitjar molta sort pel nou curs.</div>
<span class="”fullpost”">
</span>Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-20653687890221107102012-09-26T00:30:00.000+02:002012-09-26T00:35:07.634+02:00Jo també sóc independentista!!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" height="203" mce_src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/235/232/643913_477731422260153_25665435_n.jpg" src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/235/232/643913_477731422260153_25665435_n.jpg" width="400" /></div>
<br />
<div align="center" style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els últims dies hem vist com la independència de Catalunya ha passat de ser un tema tabú a col·lapsar els mitjans d'informació de tota Catalunya i d'Espanya. Les dades del CEO (adjunto fitxer: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=20912&fileType=1; heu de mirar la pàgina 28 del PDF i les preguntes 28 i 39 més concretament) són inequívoques: un 34% dels 2500 entrevistats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent i, alhora, aquests 2500 entrevistats votarien "sí" a un hipotètic referèndum d'independència català. Aquestes dades són del 27 de juny del 2012, però opino que si l'enquesta és fes ara -una enquesta post-manifestació independentista de l'11 de setembre-, les estadístiques pronosticarien un enfortiment de l'opció de l'estat propi. És per aquest motiu de creixement del sentiment independentista, que molts partits polítics -que abans no eren independentistes- s'han agafat al tren per tal de no perdre votants.<br />
<a name='more'></a>És el cas dels eco-socialistes d'ICV, els quals sempre s'han mostrat ambigus sobre la independència de Catalunya. Aquesta ambigüitat la podem comprovar a les paraules de Joan Herrera -secretari general d'ICV- pronunciades el 13 de setembre de 2012, 2 dies després de la manifestació convocada per l'ANC: "Necessitem majories del 70% o del 80%, no volem un país trencat per la meitat". Pel senyor Herrera, la independència s'ha d'assolir amb majories molt amples que no trenquin el país, això vol dir que en cas d'assolir una independència amb el mínim computable per assolir-la -el qual seria més del 50% de la població- hi haurà una part que no hi estarà d'acord i això no entra als plans dels federalistes verds, perquè considerarien que no és majoria. Aquesta ambigüitat de la seva postura on defensen el dret a decidir però, alhora, necessiten una dada molt gran per decidir el futur de Catalunya, vol dir que no són independentistes, sinó que necessiten una dada independentista clara i ampla perquè facin un programa electoral independentista amb el qual s'assegurin els vots i la seva existència a la Generalitat. Ells, de tots els partits que s'han postulat ara a favor de la independència, són els que mereixen el meu respecte, tot i que el seu independentisme sorgeixi de l'oportunisme.<br />
<br />
En segon terme tenim al PSC, un partit que cada cop perd més votants per la seva postura i la mancança de decisió, no se sap si a favor o en contra, sobre la independència. Aquest partit liderat per Pere Navarro és l'exemple clar de la dita catalana: "Allò que s'assembla més a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres". Doncs bé, aquest exemple el trobem a la postura de Pere Navarro de fa uns dies on deia que "No som independentistes. No a la independència!". Aquesta postura ha fet, suposadament, que la part més catalanista de la cúpula dirigent del PSC hagi sigut substituïda per unes altres persones. A això hem de sumar-li el fet que l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va estar confirmat com a individu que sortiria al vídeo que feia l'ANC per convocar a tota Catalunya a la manifestació, i que al final, un dia abans de la gravació, va dir que no podria assistir sense donar motius explícits. Això es va interpretar com que la cúpula del PSC i del PSOE va fer que Pasqual Maragall decidís no anar a la gravació del vídeo. Aquests fets mostren un PSC feble en el qual gent com Ernest Maragall o Marina Geli -que van anar a la manifestació independentista- no tenen cabuda a un partit que no pensa com ells. El PSC, ara per ara, només podrà competir a les properes eleccions amb el PPC, donat que per ells la independència de Catalunya no s'inclourà al seu full de ruta -o això s'interpreta del seu "no a la independència". Aquest partit segueix l'ambigüitat d'ICV, però es declara "no independentista" -tot i que ara ja s'ha obert més a acceptar el dret a decidir- i això fa que jo no el valori com a partit seriós, ja que considero que un partit seriós no canvia el seu full de ruta a mesura de les postures sobiranistes de la gent. Crec que d'això se'n diu oportunisme, o m'equivoco?<br />
<br />
I ara anem al partit català que més bé sap interpretar la dita popular de "la puta i la Ramoneta", CIU. Per on començar... Aquest partit és l'exemple clar de l'oportunisme, d'hipocresia i de cinisme. El seu oportunisme arriba a límits que fins i tot l'infinit no pot mesurar, perquè són més enllà que l'infinit. CIU és el partit de les retallades, el partit autonomista català per excel·lència. El partit dels amiguismes, el partit de la corrupció -que l'aprenen del PP- i el partit pel qual sento vergonya aliena. Aquest partit polític va guanyar les eleccions del 2010 reclamant un pacte fiscal que ja va ser suprimit a l'Estatut de 2006. Aquest partit polític que pactava els pressupostos amb els seus amics del PPC. Aquest partit polític que ha defensat Catalunya, però amb la boca petita i si havia de callar perquè l'amo espanyol ho deia, callava. Aquest partit vassall, esclau d'una democràcia fictícia, que ha fet que tots els catalans hàgim de pagar peatges per tal de fer rics als seus votants més sofisticats -vegin Salvador Alemany, o cúpula d'Abertis on apareix Francesc Homs. Aquest partit corrupte, que s'ha finançat de diners robats del Palau de la Música, diners que anaven a parar per part de Fèlix Millet a les fundacions de CIU. Aquest partit que mai, i em reitero, mai ha tingut, té ni tindrà com a meta la independència de Catalunya perquè això significaria la mort de la seva classe política i la mort de l'amiguisme financer amb Espanya i les seves empreses. Aquest partit que, amb l'ajuda d'ERC i ICV, va anar a demanar engrunes a Madrid i que s'ha vist obligat per les circumstàncies a afrontar un procés que farà de Catalunya un nou estat independent, i que ho fan, no perquè el poble hagi parlat i hagi sortit al carrer a demanar la independència, sinó per tal de seguir el negoci heretat de Jordi Pujol de ser una força política a un hipotètic estat català. Aquells que ara aniran a buscar tot allò que els és contrari, tot allò que mai han defensat. Tàctica que respon a la coherència de canviar de jaqueta perquè m'escau millor i guanyaré més vots. Tàctica, d'altra banda, que li donarà efecte si els catalans som ximples i votem partits com aquests. Ho sento, però CIU, en contra del que pensa tota la gent independentista que els vota, no és independentista i mai ho serà! En tot cas serà oportunista, però oportunista portat a l'extrem. A un extrem que només pot fer dues coses: o aliar-se amb els partits independentistes o morir, i CIU mai morirà, són persones que abans de morir s'agenollen i accepten la seva postura de vassall.<br />
<br />
Per una Catalunya millor hem de votar adéu CIU!<br />
<br />
PD: No parlo d'ERC, Solidaritat Catalana, ni les CUP perquè els considero els únics partits que sempre han apostat per la independència, tot i que ERC ha tingut aquell bagatge de: "Catalunya serà independent si s'accepta el pacte fiscal". Postura que ha fet que molts votants d'ERC hagin optat per posicions més clares i directes i no tan ambigües com la d'ERC.<br />
<br />
24/09/2012
</div>
<span class="”fullpost”">
</span>Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-33086359126341845212012-09-16T00:26:00.000+02:002012-10-14T23:51:51.172+02:00Espanya: Crònica d'una secessió anunciada -des de fa 300 anys-<div align="justify" style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img border="0" height="266" mce_src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/235/232/1347380934073.jpg" src="http://blogs.e-noticies.com/gestion/usuarios/235/232/1347380934073.jpg" width="400" /></div>
<br />
<div align="center" style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies l'ANC va celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona amb el lema: Catalunya, nou estat d'Europa. En aquesta manifestació es va demostrar que un poble reclamava un objectiu a tota la casta política catalana, i que aquest mateix poble va fer un pas endavant per la reafirmació de la cultura, la llengua i la història catalana al món. Amb aquest motiu de celebració, els principals diaris de tot el món es van congregar a la ciutat barcelonina per tal d'informar a tots els seus espectadors i lectors. Aquests mitjans van ser un punt d'inflexió molt fort a la diada, ja que mai s'ha recordat una manifestació amb tant seguiment internacional com la del passat 11-S. No se si aquest seguiment va ser per la majoria de persones a la manifestació -jo també hi era- o si va ser pel ressò mediàtic que fa dir la paraula independència i llibertat al món, però de ben segur que tothom el dia 12-S coneixia el clam de Catalunya, un clam unitari -amb moltes forces polítiques: CDC, UDC, representants del PSC, ICV - EuA, ERC, Re-Agrupament, SI i CUP.- i un clam que va ser històric. Catalunya va viure una jornada reivindicativa i el clam independentista va arribar a acollir a Barcelona a 1,5 milions de persones -dades de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra-. Es van preparar els carrers per a l'arribada de més de 1.000 autocars contractats per l'ANC d'on arribaren a la manifestació persones de tota Catalunya. Es van penjar estelades i senyeres en tots els balcons del Passeig de Gràcia -hem de destacar l'estelada gegant a l'edifici de Flaix Fm- i la gent s'aglutinava a tot el carrer fent que la marea independentista a Barcelona fos un tsunami que empenyia a tots els dirigents polítics a reclamar un estat per Catalunya. La marea humana era tan gran, que van obligar a una delegació de dirigents de l'ANC -els quals havien de reunir-se amb la presidenta de la cambra de la Generalitat, Núria de Gispert- a anar-se'n abans d'hora de la manifestació per tal d'arribar a l'hora acordada a la reunió, on van fer entrega d'un full de ruta que, segurament, farà virar el rumb de la política catalana cap a la independència de Catalunya.<br />
<a name='more'></a><br />
Al dia següent, tots els diaris i les televisions més prestigioses del món van obrir amb la manifestació catalana que reclamava la independència del seu poble. Tothom menys els mitjans espanyols, que van menysprear la manifestació fins al punt que, a TVE-1, van relegar la notícia de la manifestació al cinquè lloc del noticiari, just després de la notícia internacional on s'explicaven les eleccions dels Països Baixos. Sembla ser que els catalans ja havíem aconseguit un nou estat, ja que resulta que per Espanya era més important la notícia dels Països Baixos que la notícia del país propi -tot i que algun dia no ho serà-. Això feia pensar que els catalans vivíem en un marc polític de país, on Espanya ja havia votat en contra de l'adhesió a la UE de Catalunya; on , també, s'havia produït el boicot espanyol a tots els productes catalans degut a la seva independència; i on les notícies a l'Estat espanyol de Catalunya ja no eren d'importància -suposo que perquè ja no érem espanyols-.<br />
<br />
A mi el dia 12-S em va agradar, vaig pensar que ja vivíem en un país lliure, però les declaracions del govern espanyol em van fer baixar del núvol on em pujaré quan Catalunya sigui independent. Aquestes declaracions venien de tot aquell que es declarava espanyol, ja sigués de centre-esquerra o de centre-dreta, tothom estava d'acord en que s'havia de combatre la independència de Catalunya, sobretot els partits majoritaris a Espanya.<br />
<br />
Els primers en parlar van ser els dirigents del partit espanyol amb majoria absoluta: el PP.<br />
<br />
- La divisió portarà a la inacció i a la desaparició de les regions que optin per la secessió.<br />
José M. G.-Margallo<br />
Ministre d'afers estrangers<br />
<br />
- Mas no podrà fer un referèndum perquè hi ha unes normes legals espanyoles que ho impedeixen.<br />
Alícia Sánchez-Camacho<br />
Presidenta del PPC<br />
<br />
La por del trencament de la seva indivisible Espanya, es va instaurar a la sede del PP. Van atacar amb més por envers aquests esdeveniments i per tal de dir-lis a tots aquells que no van anar a la manifestació que un país petit i nou faria fallida a la UE. Aquesta por del dia següent, va ser recíproca pel propi partit polític. Ahir, dia 15 de setembre, M. Dolores de Cospedal va dir: "No consentirem que ens enfonsin el vaixell", que "No s'entén que amb una mà es demani la independència i amb l'altra es demani ajuda a Espanya", amenaçava amb l'aïllament econòmic de Catalunya i es preguntava com viurà Catalunya sense el seu primer comprador de matèries. Hem de dir que aquestes declaracions venen degut a la intervenció de Mas a Madrid, on reclamava un Estat propi per Catalunya -la primera vegada que reclama el mateix a Catalunya que a Espanya-. Sabem que el PP basarà el seu discurs en la por que tenen aquells individus que viuen a Catalunya i que no volen la independència, per tal de coaccionar-los a votar "no" en un referèndum futur d'autodeterminació, però no heu de tenir por, tranquils i tot arribarà.<br />
<br />
Els següents en parlar ha sigut l'oposició: el PSOE. Aquests continuen amb la seva ambigüitat vers Catalunya, on sempre, moderant el discurs, eviten dir res de la imminent secessió i busquen formes per tal d'encaixar Catalunya dins Espanya. Els primers moviments els van fer els del PSC, partit a on Pere Navarro -el director d'orquestra- s'ha carregat a la cúpula més catalanista relegant-los dels seus càrrecs -per exemple, a Miquel Iceta i Ernest Maragall-. Aquesta postura marca el nou PSC i el fa veure com un partit clarament en contra de la independència de Catalunya i a on els pocs dirigents catalanistes que van anar a la manifestació, com és el cas d'Ernest Maragall, no se'ls escoltarà. Al mateix calaix tenim al PSOE -cúpula que dirigeix i controla el PSC- que, si abans de la manifestació no va dir res amb el compliment de l'Estatut català per part del govern espanyol -allò dels 700 milions d'euros que havien de pagar a Catalunya el govern espanyol-, ara Rubalcaba, màxim líder del PSOE, reclama el compliment de l'Estatut al govern espanyol, suposo que per por a la secessió de Catalunya i a la fi de l'espoli fiscal que pateix Catalunya, que significaria uns 16.000 milions a l'any de pèrdues a les arques espanyoles. Aquest és el PSOE, aquest amic neutral en els conflictes Catalunya - Espanya, però que sempre escombrarà per Espanya més que per Catalunya, i així ho demostra el seu grup parlamentari a Catalunya, el PSC.<br />
<br />
I, com que sinó no acabaría mai, així acabaré aquesta opinió de l'11-S perquè penseu el que vulgueu de les dues postures espanyoles -crec que les catalanes ja estan clares- i desitjant que la manifestació més multitudinària a Catalunya, la qual reclamava la independència de Catalunya, sigui escoltada i es faci causa comuna per tots els pobles oprimits del món. La pròxima estació del tren anomenat independència serà molt dura d'arribar-hi. Posaran més i més pedres per tal de frenar l'obús independentista però al final arribarem a l'estació on és llegeix: Llibertat.<br />
<br />
Les postures estan clares, de quin bàndol vols ser?<br />
<br />
PD: Ahir els de Telecinco van fer una enquesta realitzada pel programa "El gran debate" on s'indica que un 51% de catalans dirien "sí" a la independència i només un 18,6% triaria el "no". Us animo a veure per una vegada Telecinco i el seu programa d'ahir: "El gran debate" conduït per Jordi González. <br />
<br />
Enllaç: http://www.telecinco.es/elgrandebate/2012/septiembre/15-09-2012/Catalunya-independiente_6_1688891097.html<br />
<br />
16/09/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
</div>
<span class="”fullpost”">
</span>Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-31370737621469209492012-02-20T10:58:00.001+01:002012-02-20T10:59:19.053+01:00Sindicats al servei dels treballadors o del govern?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.unidadcivicaporlarepublica.es/borbones%20web%202009/23F%20dia%20mas%20dificil%20rey.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="198" src="http://www.unidadcivicaporlarepublica.es/borbones%20web%202009/23F%20dia%20mas%20dificil%20rey.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Franco amb el Rei Joan Carles, abans de la monarquia parlamentària <br />
imposada pel Rei i UCD, i abans també del cop d'estat del 23-F on actuaven<br />
amics del Rei, com demostra el diari Der Spiegel alemany.</td></tr>
</tbody></table>
Avui dia, amb una reforma laboral aprovada per la majoria aconseguida el <b>20-N</b> pel <b>PP</b>, els <b>sindicats</b> s'escolten a les boques de tothom. Crec que els progres del <b>PSOE</b> van triar el dia de les eleccions no per casualitat, sinó perquè amb la crisi que tenien al damunt <b>volien perdre les eleccions per no tenir que aplicar les mesures d'austeritat que ara aplica el PP.</b> Tothom al PSOE sabia que si les eleccions les feien el 20-N, dia en el qual va morir Franco (més de dretes no es pot ser), perdrien i així no se'ls acusaria de prendre mesures de dretes -tot i que algunes les van fer-. <b>El PSOE va donar la safata de la presidència al PP perquè ells s'encarreguessin</b> de prendre les mesures d'austeritat corresponents, i quina millor manera de fer-ho aprofitant una data com el 20-N ja que tothom se'n recorda de les mesures d'austeritat de Franco, empobrir encara més als pobres mentre ell i els alts càrrecs es feien rics a costa de robar les terres dels republicans. Això passava al segle XX, però al XXI segueix passant, tot i que ara no és una dictadura, o això volen que sembli.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
La política espanyola es basa en <b>dues màximes, enriquir el partit i donar a la gent píndoles per que no es reivindiqui.</b> Primer ho va fer UCD (tecnòcrates dels últims anys de Franco) quan va fer la Constitució pactada amb els franquistes i es dona amnistia a les persones d'ambdós bàndols. Però que no se n'adonen de que el 90% de republicans estan morts mentre els altres eren al govern? Es veu que no. Llavors tenim a molts "aliados del régimen" en política democràtica amb una monarquia parlamentària imposada. La transició d'Espanya comença malament. Després tenim 2 governs del PSOE i 1 i una mica del PP. Si analitzem com arriben els partits al govern tindrem que quan el PSOE no vol aplicar mesures d'austeritat de dretes, li dona el relleu al PP perquè no li acusin de fer mesures de dretes; i quan el PP té que aplicar mesures d'esquerra li dona el relleu al PSOE perquè no li acusin de fer mesures d'esquerra, i aquesta és l'espiral continua de la política espanyola.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.cincodias.com/recorte.php/20100513cdscdseco_5/XLCOH635/Ies/lideres-CC-OO-Ignacio-Fernandez-Toxo-UGT-Candido-Mendez-durante-reunion-mantuvieron.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="188" src="http://www.cincodias.com/recorte.php/20100513cdscdseco_5/XLCOH635/Ies/lideres-CC-OO-Ignacio-Fernandez-Toxo-UGT-Candido-Mendez-durante-reunion-mantuvieron.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els sindicalistes Méndez i Toxo reunits amb Zapatero per parlar de<br />
la reforma laboral del PSOE al 2011.</td></tr>
</tbody></table>
Per què dic tot això si al títol parlo dels sindicats? Doncs ve donat a que <b>els sindicats son la píndola d'aquests dos partits</b> <b>quan fan reformes laborals pensant en els empresaris</b> (les quals tots dos fan). Us ho explicaré amb un concepte que ho pugui entendre tothom, el sexe. Quan una parella (PSOE i PP) vol fer sexe (Reformes) s'encarrega de que l'esfínter que fa sortir els espermatozous (sindicats) sigui un aliat, ja que ell sap que quan surtin els espermatozous (el poble) moriran perquè la parella ha utilitzat protecció (el govern del PSOE o del PP que toqui ja ha parlat amb els sindicats abans de les manifestacions) i per tant, a l'endemà tot torna a ser igual i sense embaràs (sense revolució social). Aquest és l'esquema més senzill del que fan els sindicats, donar-li al poble una mini-revolució d'un dia, tot i que ja s'han reunit amb el govern per aprovar la reforma. I sempre és el mateix, tot i que, seguint amb l'exemple, pot haver-hi un embaràs psicològic -que la gent sense els sindicats surti al carrer per protestar- o un embaràs no desitjat que acabarà en avortament -repressió policial contra els protestants de la manifestació-. No vull que em prengueu com una persona en contra del 15-M, tot el contrari, jo recolzaré aquest moviment i tots els que siguin partidaris de l'abolició de les retallades a l'estat del benestar, només dic que <b>mentre la gent surt al carrer els que controlen el país són de reunió prenent un champagne o una ampolla de vi</b> mentre se'n foten de la gent que hi ha al carrer. I és per això que no crec ni creuré en les manifestacions, tot i que la causa sempre la recolzaré si és afina a la meva ideologia.<br />
<br />
I parlant dels sindicats ens trobem una paradoxa molt gran i que ha passat desapercebuda fins ara. El PSOE va fer una reforma laboral a la qual deia: <b>"L'edat de cotització s'amplia de 35 a 37 anys per poder rebre una pensió de jubilació"</b>. També deia a la mateixa reforma laboral que <b>"els dies percebuts per acomiadament es reduiran de 60 a 45 per any treballat"</b>. Aquesta reforma laboral va esdevenir en una vaga general d'un dia promocionada per UGT i CCOO, sindicats que el dia anterior a la vaga van pactar la reforma amb el PSOE. Curiosament <b>Cándido Méndez</b> (secretari general d'UGT), dies després de la signatura portava un altre rellotge dels que tant li agraden i que oscil·len dels 6000€ als 750€-. A la millor aquesta reforma, com que la feia el PSOE, va agradar més als sindicats ja que segons enciclopèdies els dos sindicats són socialistes: UGT des de sempre, ja que el seu fundador va ser Pablo Iglesias (fundador del PSOE), i CCOO també, ja que es va allunyar del PCE a l'any 87.<br />
<br />
<div style="text-align: left;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://tlb.hwcdn.net/a7t8j9h8/cds/resources/jpg/6/1/1322676970316.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="178" src="http://tlb.hwcdn.net/a7t8j9h8/cds/resources/jpg/6/1/1322676970316.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Méndez i Rajoy reunint-se amb el futur president,<br />
el dia 30/11/2011.</td></tr>
</tbody></table>
Llavors arribem a <b>la reforma laboral actual</b>, la qual <b>impulsa l'acomiadament i també els denominats contractes brossa.</b> Reforma per la qual membres de la <b>CEOE</b> ja s'han rigut amb ganes perquè comporta mesures demandades pels empresaris des de segles. Per tant vull dir-lis a <b>tots aquells treballadors que van votar al PP</b> -ja que resulta que ara és el partit dels treballadors, com va dir Mª Dolores de Cospedal- que <b>més val que tingueu una casa sense hipoteca, un treball fixe d'on no et puguin acomiadar fàcilment, una família que pugueu mantenir amb el vostre salari, no patiu enfermetats mai o tingueu contractat una assegurança de salut, un cotxe que no consumeixi molta benzina, avis que amb un 1% més de la seva pensió de jubilació digui "con Franco se vivía mejor", i sobretot que parleu en castellà, sigueu espanyols i que només veieu Intereconomia o Telecinco i llegiu La Gaceta.</b> Si sou així me n'alegro de no haver votat mai a un partit com al que voteu vosaltres, i si no sou així penseu en el partit que heu votat perquè heu fet cas de la dita "si el PSOE ho ha fet malament ara votaré al PP". Penseu, però no massa, perquè si hi ha alguna persona que s'assembli més a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres o un votant de masses, i en aquestes eleccions s'ha demostrat que el bipartidisme a Espanya és el que toca, com tocava a l'època de Cánovas i Sagasta amb unes eleccions pactades.<br />
<br />
Jo sóc català d'esquerres, com ho era el difunt Antoni Tàpies, i <b>esperaré per veure com un neo-Macià surt al balcó de la Generalitat i proclama un altre cop la república catalana</b>, així m'oblidaré de la batalla inexistent pels drets laborals que promulguen els sindicats a la gent amb el beneplàcit del PP i el PSOE, i tindré la certesa de saber que no m'enganyen o de que m'enganyen en català, com ho fa CIU dient "avui pacto amb el PP" i demà "els catalans saltarem la constitució espanyola".<br />
<br />
Gràcies i Visca Catalunya!<br />
<span class="”fullpost”">
</span>Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-61656744011482495642012-02-13T14:00:00.000+01:002012-02-14T09:24:25.356+01:00Salvados #lamonarquiateniaunprecio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.mydescarga.com/imagenes/39700.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="http://www.mydescarga.com/imagenes/39700.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Avui faré un resum breu de l'anterior <b>Salvados del 5 de febrer</b> -ja que el tenia com esborrany-. Deixaré els vídeos per a que sigui més còmode visualitzar-lo.<br />
<br />
Comencem amb el programa del dia 5 de febrer titulat <b>#lamonarquiateniaunprecio</b>. Jordi intentarà esbrinar la realitat de la monarquia, el que costa de veritat la monarquia espanyola. <a href="http://www.youtube.com/user/wyomingforever#g/c/0878F60AFBAF494F" target="_blank">En aquest enllaç podeu veure-ho en 5 vídeos que ens facilita el canal wyomingforever del youtube</a>. Destacaré <b>dues entrevistes</b>, una amb <b>Joan Tardà, diputat d'ERC</b> al Congreso de los Diputados de Madrid; i l'altre amb <b>Peces-Barba</b> un "pare de la constitució espanyola".<br />
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
Tardà ha quedat a un teshop de <b>Madrid </b>amb <b>Évole</b>, i amb <b>Tom Burns</b>, periodista especialitzat en la monarquia anglesa. Évole posa un vídeo on es mostra la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol i com els diputats aplaudeixen al Rei durant 2 minuts. ERC no va anar a aquest acte però Tardà diu que no l'impressiona perquè "a Franco també l'aplaudien". Ara Évole mostra una foto del "Bribón" -el vaixell de competició del Rei-, i senyala <b>dues marques al "Bribón", la de La Caixa i Movistar</b>. Pregunta Évole si això és normal, el patrocini de marques a un vaixell reial i Tardà replica que <b>"això és corrupció"</b> justificant que són marques on han treballat membres de la família reial. Tardà diu, vers el tema de corrupció d'Iñaki Urdangarín, que <b>"nosaltres volem que compareixi algú de la casa reial, el rei no perquè no és responsable constitucionalment"</b>. Évole es sorprèn d'aquesta dada i Tardà li diu que <b>"hauríem de preguntar (el perquè de no ser responsable) als pares de la constitució"</b>. Així acaba l'entrevista amb Joan Tardà. Aquí la teniu si voleu veure-la:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/GCqVxLVx2Os?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Évole, a l'entrevista a <b>Matías Vallés </b>(Periodista del Diario de Mallorca), tracta el tema de les possessions que té el Rei i que son patrimoni històric d'Espanya, com ara el iot <b>Fortuna</b> i més articles que es paguen amb diners de l'Estat i no s'inclouen al pressupost que dona la Casa Reial.<br />
<br />
Évole finalment s'envà a veure a <b>Gregorio Peces-Barba</b> -<a href="http://www.youtube.com/user/wyomingforever#g/c/0878F60AFBAF494F" target="_blank">totes les entrevistes són aquí</a>-. Peces-Barba creu que no hi han articles que esdevinguin com a privilegis al rei. Évole busca a la Constitució i llegeix l'article 56 num. 3 que diu: <b>"La persona del Rey es inviolable y no esta sujeta a responsabilidad"</b>. Llegeix Évole un altre article que diu: <b>"No esta sujeta su figura a la responsabilidad"</b> i Évole llavors etziba una qüestió, vol dir que el Rei pot ser irresponsable?. Peces-Barba diu: <b>"No. Quiere decir que la responsabilidad del Rei es asumida por el gobierno"</b>. Peces-Barba segueix dient que llegeixi llibres relatius a la família reial, però també diu que <b>"hay algunos historiadores golpistas antimonarquicos, de esos no hay que leerlos"</b>. Seguidament, parlen sobre el cas Udangarín, dient que el Rei feia temps que era conscient dels negocis del seu gendre i Peces-Barba primer diu que<b> "el Rey habló con su yerno, pero al yerno le entro por aquí y le salió por aquí (le entró por una oreja y le salió por la otra)"</b> i li replica a Évole si <b>"usted habria denunciado a su hija públicamente?"</b> Évole no respon i finalitza l'entrevista.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/24xeoL6K5wM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Aquest home va protagonitzar aquest vídeo sobre els bombardejos a Catalunya:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/RG34cCvD9Ic?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span class="”fullpost”">
</span>Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-12272590905253620482012-02-08T16:40:00.000+01:002012-02-09T11:13:15.607+01:00L'himne dels Segadors traduït al castellàGràcies al meu amic Adri m'he assabentat d'aquest vídeo:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/cQtP6PbtDRQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Podria fer la segona part de l'atac al catalanisme a l'any 2012, però crec que com no és gaire important la persona que penja el vídeo, no ho faré. Només condemnaré la seva pujada del vídeo i analitzaré el que diu.</div>
<a name='more'></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El vídeo l'ha pujat un usuari anomenat Janario2006 -no se si va nèixer al 2006 o si la seva edat mental és de 6 anys- però demostra un odi contra els catalans molt i molt gran. Diu així:</div>
<ol>
<li class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Segons ell, l'himne dels Segadors es refereix a la guerra iniciada al juny de 1640 per un grup de mil campesins què van segar la vida dels seus enemics espanyols utilitzant les falçs. </li>
<li>També, segons ell, els Segadors és un himne ultra-racista que parla únicament de la consecució de la independència de Catalunya mitjançant l'extermini dels espanyols. </li>
<li>L'autor al vídeo opina que l'himne hauria d'estar prohibit pel Gobierno de España pel seu extremat racisme, per incitar a l'odi, a la violència i a fomentar el "guerracivilismo". </li>
<li>I aporta una dada, la qual diu que a l'any 2001 la Generalitat de Catalunya -tot i que ell tradueix el nom de la institució, cosa que no es pot fer- va obligar a les escoles que ensenyessin l'himne dels Segadors als nenes catalans. Després dona pas a l'himne, tot i que demostra que ha agafat les parts que l'interessen de l'himne.</li>
</ol>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ara el replicaré:</div>
<ol>
<li><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Segons <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0061614">enciclopedia.cat</a>: "El conflicte esclatà a partir d'una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia.". Si que té raó quan diu que la van iniciar els catalans, però ell no dona les causes que provoquen el conflicte, cosa que demostra que la història de com passa això no l'interessa. Per cert Castella envia els seus soldats a Catalunya, mai els catalans van atacar fora de Catalunya.</div>
</li>
<li><div>
També tindria que saber que la versió de 1889 d'Emili Guanyavents no és l'original, sinó una adaptació per fer-la més curta. A l'original parla de moltes més coses i no tan sols del que a vostè l'interessa. Si no ens documentem no coneixerem la història de veritat Janario2006. Aquí tens <a href="http://www.scribd.com/Infolliure/d/3762605-Lletra-Els-Segadors-versio-original-segle-XVII">l'original</a>.</div>
</li>
<li>Jo opino que n'hi han d'himnes com ara el "cara al sol" que són més racistes per exemple: "traerán prendidas cinco rosas: las flechas de mi haz" fent al·lusió a la bandera de la "falange", els quals més racistes no poden ser.</li>
<li>La dada és certa, tot i que és normal que s'aprengui a les escoles donat que s'ensenya la història de Catalunya a les escoles.</li>
</ol>
Ara vull que denuncieu aquest vídeo que ha fet Janario2006 per fomentar l'odi i el racisme envers els catalans. Per denunciar-lo teniu que fer clic a la bandera que hi ha al costat de comparteix, després seleccionar la raó contingut abusiu o que fomenta l'odi, després cliqueu promou l'odi i la violència, i per finalitzar on posa "indica a que feia referència la incitació a l'odi" poseu nacionalitat. Si fem pinya aquest vídeo l'eliminaran de Youtube.<br />
<br />
Gràcies.<br />
<br />
<br />
<span class="”fullpost”">
</span>Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-49526953496408624302012-02-06T10:25:00.000+01:002012-02-08T00:33:40.984+01:00L'atac al catalanisme a l'any 2012. Primera part.<br />
Podria fer un mega-article amb tots els atacs que ha rebut <b>Catalunya</b> des de les eleccions del 20-N on va guanyar el PP a tot el pseudo-país anomenat Espanya. Però el que faré serà un tema que aniré desemvolupant per parts, tantes com atacs hagin fet aquest any a Catalunya. Aquest és el primer article i parlaré de la supressió de senyeres catalanes a la versió castellana de <b>Geronimo Stilton</b>.<br />
<br />
<u><b>El llibre de Geronimo Stilton sense senyeres</b></u><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2012/02/Geronimo_Stilton_a_Sant_Jordi_ARAIMA20120201_0094_20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2012/02/Geronimo_Stilton_a_Sant_Jordi_ARAIMA20120201_0094_20.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<a name='more'></a><br />
<br />
El dia 1 de febrer del 2012, el programa <b>"el món a RAC1"</b> feia una entrevista a la directora de l'editorial Estrella Polar, <b>Patrizia Campana</b>, encarregada de la distribució de <b>Geronimo Stilton</b> a Catalunya. Aquesta entrevista sorgeix perquè el pròxim llibre de Geronimo Stilton tractarà d'una aventura a Catalunya. El títol del llibre és <b>"el llibre i la rosa"</b> i té molts elements identificatius de Catalunya i de la festa de <b>Sant Jordi</b>, com per exemple la senyera què surt a la portada del llibre. Patrizia Campana li explica a <b>Jordi Basté</b> que la idea va sortir de l'editorial Estrella Polar, la qual va trucar als escriptors (ja que no se sap qui és o si és només un autor) i lis van dir que podrien fer un llibre ambientat a Catalunya. Els escriptors van dir que sí, i li van demanar a l'editorial Estrella Polar que li donés material representatiu de Catalunya per les il·lustracions, per la temàtica i pel contingut. Aquest llibre però, no esta dirigit només a Catalunya, sinó a tot el món, ja que com diu Patrizia "no és un fulletó turístic", dient que el tema és únic i que no es pot canviar. Però a Basté li va preocupar l'edició en castellà la qual estava traduïda com <b>"el día del libro"</b> eliminant la rosa del títol i també les senyeres de la portada. Patrizia va respondre que això era una cosa dels editors castellans, i suposa que ho fan per fer referència a la "feria del libro de Madrid" i fer-ho una mica menys català -no diu el nom però és l'editorial Destino del <b>grup Planeta</b>-. Aleshores Basté es qüestiona si el llibre és diferent, però Patrizia respon dient que és el mateix contingut, la mateixa aventura. La directora també diu que l'original és el llibre en català, el de les senyeres i així conclou la part literària de l'entrevista.<br />
<br />
Al mateix dia als diaris surten notícies de la supressió de la senyera, tots partidaris en la defensa del poble català i dient que si a l'original hi han senyeres també n'hi ha d'haver als altres llibres. Be he dit tots però <b>el Periódico</b> va ser l'únic que no va condemnar aquest atac, ja que donava aquesta notícia <b>"El Sant Jordi de Gerónimo Stilton solo lleva 'senyeres' en su versión en catalán"</b> i posa a l'article que "para la versión catalana, explica Patrizia Campana, se pidió que se personalizasen las ilustraciones añadiendo en varios puntos las barras rojas". També, segons el Periòdico, <b>Marta Bueno</b> directora de l'editorial Destino diu que "No hemos modificado absolutamente nada. En todo caso la edición en catalán se personalizó, añadiendo en varios lugares las franjas rojas para hacer un guiño que haga el libro lo más catalán posible". I també, segons el Periòdico, la portada original que van donar els autors del llibre era la castellana. Aleshores jo faig una qüestió, qui menteix el Periòdico, Patrizia Campana a RAC1 dient que la portada original és la de la versió catalana o Marta Bueno dient que, en tot cas, el llibre a Catalunya s'ha catalanitzat?<br />
<br />
Segons la meva opinió a aquesta notícia el Periódico té una manca de personalitat catalana -ja que, de fet, són molt partidaris del PSOE- i a més menteix en el que diu Patrizia Campana, ja que a RAC1 diu tot el contrari. Això ha passat desapercebut pels altres diaris catalans i espanyols, ja que atacar al Periòdico no toca. Però s'ha vist quina mà agafa sempre aquest diari anomenat el Periódico, i tant li fot mentir per tal de continuar alimentant al seu partit afí, el PSC. Com diria <b>Xavi Hernández</b>, s'han retratat tant el Periódico, com Marta Bueno de l'editorial Destino.<br />
<br />
Però si no em creieu, aquí teniu l'article de el Periódico: <a href="http://www.illadelsllibres.com/index.php/2012/02/02/geronimo-stilton-visita-barcelona-per-celebrar-sant-jordi/">http://www.illadelsllibres.com/index.php/2012/02/02/geronimo-stilton-visita-barcelona-per-celebrar-sant-jordi/</a><br />
I la intervenció de Patrizia Campana a RAC1: <a href="http://rac1.org/elmon?s=sant+jordi+de+geronimo+stilton">http://rac1.org/elmon?s=sant+jordi+de+geronimo+stilton</a><br />
<br />
Compareu-les i veureu qui menteix. Gràcies.Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-20161977329501210862012-02-02T10:20:00.000+01:002012-02-08T00:33:56.593+01:00Salvados torna a la sexta: #quehagoconmidinero<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://blogs.elnortedecastilla.es/pasameelmando/files/2011/10/salvados.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="http://blogs.elnortedecastilla.es/pasameelmando/files/2011/10/salvados.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El dia 29/01/2012 un heroi va tornar. Ell és Jordi Évole -director de Salvados i amic d'Andreu Buenafuente-, una persona que es podria considerar com el Michael Moore d'aquí. Jordi va tornar en forma, amb un programa sobre la preocupació que té la gent envers la disposició del capital què tenen als bancs i a les caixes d'estalvi. Podeu veure una de les entrevistes:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/uEnEg-k6nm8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a name='more'></a><br /><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQBs9dQdJGd96MOO&url=http%3A%2F%2Fwww.sitios.lasexta.com%2Fpictures%2F9293%2F379293%2FSitios2010_20120130_1506575673_crop70.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="177" src="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQBs9dQdJGd96MOO&url=http%3A%2F%2Fwww.sitios.lasexta.com%2Fpictures%2F9293%2F379293%2FSitios2010_20120130_1506575673_crop70.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carmen de Carlos, corresponsal de l'ABC a Argentina.</td></tr>
</tbody></table>
El programa va començar amb un moment clau a la història contemporània argentina, El Corralito. Jordi, ja en escena, va anar al Círculo de Bellas Artes de Madrid per entrevistar-se amb Carmen de Carlos, corresponsal del diari ABC a l'Argentina. El periodista li va preguntar si a aquest pseudo-país, anomenat Espanya (pseudo-país perquè Franco el va deixar com ell deia: "atado y bien atado"), hi podria haver la mateixa situació viscuda a l'Argentina el 2001. Carmen de Carlos va dir que era impossible, que la situació viscuda a l'Argentina va ser desesperant per moltes famílies i això no es produiria a Espanya. Com ella diu: "Argentina vivió una tragedia y nosotros una crisis". I si que va ser una tragèdia la dels argentins perquè l'anomenat Corralito consistia en poder accedir a 250 dòlars mensuals. Donava igual si cobraves 1.000$ ja que les famílies només podien accedir als 250$ al mes. Aquesta mesura es va donar perquè la gent va treure tots els seus diners dels bancs argentins per ingressar-los als bancs d'Uruguai, ja que veien que la situació econòmica del país trontollava.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Aquest no va ser el problema més gros. El problema més gros va arribar quan es va produir el Corralón, que consistia en confiscar els dipòsits argentins i transformar-los a pesos devaluats, o sigui, cada dòlar es retornaria a 1,40 pesos més CER (Coeficient d'Estabilització de Referència). Aquesta mesura va fer que en 2002 un dolar valgués 4 pesos, amb la fallida del PIB que això comportava.</div>
<br />
Finalitzada la primera entrevista, Jordi s'envà a parlar amb José García Montalvo, professor d'economia a la UPF. El senyor García va donar tres escenaris de cara al futur:<br />
<ul>
<li><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
El primer cas, suposava que no passaria res si un país de la UE donesi fallida. Aquesta circumstància tindria una probabilitat del 73%.</div>
</li>
<li>El segon cas, donava la possibilitat de que algun país de la UE tingués que sortir de l'euro, què podria ser un altre país o el propi país. Probabilitat del 25%.</li>
<li>El tercer cas, seria que desaparegués l'euro. Probabilitat del 2%.</li>
</ul>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQBA6K4FzhhHftv4&url=http%3A%2F%2Fwww.sitios.lasexta.com%2Fpictures%2F9303%2F379303%2FSitios2010_20120130_1506575683_crop70.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="179" src="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQBA6K4FzhhHftv4&url=http%3A%2F%2Fwww.sitios.lasexta.com%2Fpictures%2F9303%2F379303%2FSitios2010_20120130_1506575683_crop70.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">José García Montalvo, professor d'economia de la UPF.</td></tr>
</tbody></table>
El senyor García -en resposta a la pregunta d'Évole on li deia si podria passar un Corralito a Espanya- va dir que no era factible que es donés. I li explica que no és factible perquè existeix al Banc d'Espanya un Fons de Garantia de Dipòsits que cobreix 100.000€, tot i que aquests diners del FGD van ser utilitzats per salvar la Caja Mediterranea (CAM).<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQB_xm81SnLCqkCt&url=http%3A%2F%2Fi4.ytimg.com%2Fvi%2F3f5aPIzhWIQ%2Fhqdefault.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://external.ak.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQB_xm81SnLCqkCt&url=http%3A%2F%2Fi4.ytimg.com%2Fvi%2F3f5aPIzhWIQ%2Fhqdefault.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pau A. Montserrat, director iahorro.com i exempleat de banca.</td></tr>
</tbody></table>
Jordi continua el programa parlant amb Pau A. Montserrat, director del web iahorro.com i exempleat de banca. El senyor Montserrat diu que ell va donar moltíssimes hipoteques en tan sols un dia ja que no es mirava la solvència de l'hipotecat, referint-se al seu exercici com empleat de banca. També diu coses com aquesta: "em van dir que tenia que vendre un dipòsit NIKEI a la gent, tot i que veies clarament que aquest dipòsit no beneficiava al client. Això s'ho vaig dir al director de la sucursal i em va dir que no em fiqués en els productes i que era bo, quan jo sabia que era dolent.". També exalta la seva visió d'un empleat de banca quan diu "em vaig sentir com un triler", i fa una acusació al Banc d'Espanya què és aquesta: "si el Banc d'Espanya hagués dit que el banc què es quedés amb una casa té que fer constar al seu balanç econòmic una pèrdua, el banc implicat seguiria cobrant interessos als hipotecats i no els desnonaria", en resposta als desnonaments massius a tota la península.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.que.es/archivos/201201/jose_luis_sampedro_n-640x640x80.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="175" src="http://www.que.es/archivos/201201/jose_luis_sampedro_n-640x640x80.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">José Luis Sampedro, escritor, humanista i economista.</td></tr>
</tbody></table>
I arribem a l'última entrevista. Jordi es dirigeix a Málaga a fer una entrevista a José Luis Sampedro, escriptor, humanista i economista de 95 anys. Sampedro diu que "este sistema capitalista lo convierte todo en mercancia. El capitalismo es el abuso de poder por el capital", referint-se al capitalisme d'avui. També té la seva visió del que passava a L'època de la República espanyola, de la pobresa d'aquell temps: "el capataz habla con los jornaleros para que vote por el cacique a canvio de dinero y uno le dijo: en mi hambre mando yo". Després va dir frases com ara "Gobernar a base de miedo es eficaz. El miedo hace que no se siga adelante". Sampedro va donar la seva opinió sobre el moviment 15-M i va dir "que el 15-M haya plantado tiendas en las bolsas como Wall Street esta muy bien", referint-se a que aquest moviment lluita amb la por al govern. I va acabar l'entrevista dient tres frases molt grans: "el capitalismo esta hundido, esta agotado", "seguimos funcionando con instituciones anticuada (Religió, Política i Economia)", i l'última "recomiendo el estoicismo. Hemos recibido de la vida, una vida, y hay que vivirla".<br />
<br />
Recordeu. El pròxim diumenge més Salvados a les 21:30 a la Sexta.<br />
<br />
També disponible a: http://blogs.e-noticies.com/les-veritats-incomodes/Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-8908814471636842182012-01-29T15:49:00.000+01:002012-02-08T00:30:51.952+01:00Justícia per tothom?<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
Avui no parlaré de futbol, tot i que el Barça va fer un partit normal però no li va arribar l'encert de cara a porteria, i el R. Madrid va guanyar amb gols de Kaka', C. Ronaldo -amb una dubtosa posició de fora de joc- i Özil. El Barça va deixar escapar 2 punts i augmenta la diferència amb el líder a 7 punts.<br />
<br />
Fet un comentari breu del Barça i del Madrid, avui donaré la meva opinió envers al judici del cas "Gürtel".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estaticos.elmundo.es/elmundo/imagenes/2012/01/25/valencia/1327512194_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://estaticos.elmundo.es/elmundo/imagenes/2012/01/25/valencia/1327512194_2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Com tots sabeu el cas "Gürtel" és el nom que va rebre una investigació feta al 2009 per Baltasar Garzón la qual serviria per desmuntar una xarxa de corrupció vinculada al Partit Popular. Aquesta xarxa de corrupció estaria encapçalada per Francisco Correa i tres dels seus homes de confiança, Pablo Crespo, Antoine Sánchez i Álvaro Pérez amb el sobrenom de "El Bigotes". Tots ells haurien establert un conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, com ara els ajuntaments de Madrid i València.<br />
Els membres dels ajuntaments del País Valencià, com ara Francisco Camps -aleshores President de la Generalitat valenciana- i altres càrrecs del PP, haurien concedit adjudicacions a empreses de Correa a canvi de regals: vestits, jaquetes, pantalons, etc.<br />
<br />
Llavors es va fer el judici contra Camps i Costa, dos dels dirigents que haurien rebut regals per part de Correa. Fa uns dies es va donar el veredicte del jurat "popular" en el qual declaraven als acusats no culpables, tot i que les proves indicaven el contrari.<br />
<br />
Aleshores jo em vaig fer una pregunta:<br />
<a name='more'></a>A aquest pseudopaís -ja que no puc considerar-lo país perquè mai ha condemnat els actes del franquisme, fins i tot hi van haver dirigents del franquisme fent la Constitució que tenim ara- la justícia és per tothom?. Be la resposta, evidentment, és que no. I no ho dic perquè sigui contrari a la ideologia de determinats partits, sinó perquè les proves eren missatges de veu dels acusats jactant-se dels regals que havien rebut, proves suposadament il·legals. Clar els regals no te'ls donaran perquè no són imbècils però, si les proves hi eren perquè no se'ls ha condemnat?. Molt fàcil, per la ideologia del jurat "popular".<br />
<br />
Això no ho dic perquè sigui fàcil dir que el jurat té la culpa, no. Això ho dic perquè s'ha demostrat en diversos mitjans de comunicació com Camps deia al seu company, Costa, que estigués tranquil -suposo que ho deia per la imatge que va publicar El País amb un membre de les joventuts del PP, menjant a l'hotel on eren els membres del jurat-. Crec que en un tema ideològic com era aquest cas no tindria que haver-hi un jurat "popular" perquè no és el mateix un assassinat (en el qual no interfereixen les ideologies), que un cas de corrupció d'una administració pública, on si intervé la ideologia del jurat.<br />
<br />
Llavors vull fer una crida. El jurat "popular" no serveix per res en una causa com era la de Gürtel perquè la gent té una ideologia tancada i no la canviarà. Si uns partidaris del PP veuen que el President de la Generalitat de València, al qual ells han votat, està acusat de corrupció, sempre dirà que no és culpable, i això passa amb tots els partits. Seria lògic que en casos com aquest en comptes d'un jurat "popular" hi hagués una comissió de jutges, o el mateix jutge, el que digués si és culpable o no l'acusat, ja que no crec que es deixessin influenciar per la seva ideologia. Però mentrestant la justícia no és per tothom.Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-37296902453597949422012-01-26T10:43:00.001+01:002012-02-08T00:25:58.590+01:002-2: El Barça es classifica per la semifinal de la Copa del Rei fent front al millor Madrid.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.as.com/recorte/20120125dasdasftb_89/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="http://www.as.com/recorte/20120125dasdasftb_89/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gol de Pedro 1-0.</td></tr>
</tbody></table>
Ahir a les 00:00 de la matinada el Barça es va classificar per les semis de la Copa. Va ser un partit bonic en l'àmbit esportiu, però l'arbitratge va fer nosa a ambdós equips.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.as.com/recorte/20120125dasdasftb_91/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="http://www.as.com/recorte/20120125dasdasftb_91/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Golàs de Dani Alves 2-0.</td></tr>
</tbody></table>
El Barça va començar el partit sense ritme i ho va demostrar Piqué als 30 segons quan va obviar una passada d'Alves que va aprofitar Higuaín, tot i que sense sort. La primera part va ser molt bona per part del Madrid però no va poder marcar gol, tot i les moltes ocasions. Una de les més clares la va tenir Özil, què va xutar des de fora de l'àrea però la pilota va estavellar-se al travesser. El Barça semblava desanimat, amb una versió molt diferent a la què ens té acostumats per culpa de la pressió constant del Madrid a Xavi. Però el Barça sempre té perill, i en una jugada individual de Messi en la qué s'emporta a tots els rivals, fa una passada a Pedro què remata tot sol i marca l'1-0. El Barça es va ficar en el partit -ja que no estava ficat fins ara- i va ser quan en una falta a favor del Barça la pilota,refusada pels defenses del Madrid, va arribar a Alves que va xutar per marcar un golàs per l'escaire i fer així el 2-0. El Barça va <br />
anar al descans amb un avantatge còmode per passar l'eliminatòria.<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.as.com/recorte/20120125dasdasftb_92/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://www.as.com/recorte/20120125dasdasftb_92/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" width="236" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Cristiano cel·lebra el 2-1.</td></tr>
</tbody></table>
El segon temps va ser més del mateix, el Barça "empanat" i el Madrid atacant. La recompensa de l'atac constant del Madrid va arribar al 52' amb un gol de Ramos que va anul·lar l'arbitre per tirar del braç a Alves, fent-lo caure. El gol anul·lat de Ramos semblava una premonició del que passaria després, ja que al 67' una magnífica passada d'Özil per Cristiano Ronaldo el deixava sol contra Pinto. Cristiano el dribla i dispara, fent així el 2-1. Al 69' arriba l'empat del Madrid per obra de Benzema, gràcies a una errada de Piqué en treure la pilota, la qual va a parar a Benzema que fa un magnífic control per driblar a Puyol i marcar. Amb el 2-2 al marcador el Barça no sabia que fer i Guardiola va demanar molt treball defensiu. Al final no van haver-hi sorpreses tot i que van tenir oportunitats els dos equips. El Barça es classifica per la semifinal i el Madrid cau eliminat tot i haver fet un partit brillant, i amb una qüestió: si hagués jugat el Madrid així a l'anada, potser podria haver passat l'eliminatòria?<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.as.com/recorte/20120126dasdasftb_1/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="235" src="http://www.as.com/recorte/20120126dasdasftb_1/LCO/Ies/imagenes_Clasico_vuelta_Copa.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Benzema fa el 2-2 final.</td></tr>
</tbody></table>
En L'àmbit arbitral l'actuació va ser nefasta, una actuació que no és permet a un arbitre d'una lliga professional. Aquesta és la meva opinió. Però be, el Madrid va deixar molt bona imatge a la seva afició i el Barça va aprofitar accions individuals ja que no semblava el Barça de l'anada.
Si és cert que en aquest partit El Madrid ha fet molts mèrits per aconseguir la classificació
tot i que la punteria no li va acompanyar. Gran partit de futbol que com diu Guardiola "a 180 minuts el Barça és el just vencedor".<br />
<br />
El partit ha deixat dues notícies dolentes pel Barça, les lesions d'Iniesta i Alexis.Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-58759040245297478982012-01-24T10:18:00.000+01:002012-02-08T00:27:05.265+01:00Trepitjades "involuntàries"<div>
El tema de les trepitjades "involuntàries" al futbol és un tema apassionant pel periodisme esportiu en aquests últims dies. Sembla que si no passa alguna trepitjada "involuntària" què no involucri al Reial Madrid i al Barça no és notícia perquè, de fet, si en comptes de parlar de Pepe i de Messi haguéssim parlat de jugadors d'altres equips de la LFP no hi hauria tant rebombori, però no vull ficar-me en suposicions.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Avui volia parlar de les trepitjades -"involuntàries" sempre- més sonades al món del futbol . Parlaré en ordre cronològic, des de l'acte més remot fins al més recent -ho aclareixo per si ho mira algú que vegi normalment Telecinco, ja que a la seva audiència n'hi han molts seguidors de futbol. Concretament són els fanàtics, els quals veuen una distorsió de la realitat què no és certa, com passa a Telecinco-. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_e2KdIET8an4jwytbIS_7BSyhT8Nw0f91H2IbImOV7yd_OVoeW0-Ehg0OeQ22VM4QiVkKOob8XOS3lcOKXQ3szCxB7PXDMc6KTxt-MeIFF3GVtS6J85pPGpMsVKgultZZS3WcWR57kmI/s1600/primera+agresion+de+Juanito+G%C3%B3mez+'maravilla'+a+Lothar+Matth%C3%A4us+01.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img <div="" border="0" class="separator" height="228" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_e2KdIET8an4jwytbIS_7BSyhT8Nw0f91H2IbImOV7yd_OVoeW0-Ehg0OeQ22VM4QiVkKOob8XOS3lcOKXQ3szCxB7PXDMc6KTxt-MeIFF3GVtS6J85pPGpMsVKgultZZS3WcWR57kmI/s320/primera+agresion+de+Juanito+G%C3%B3mez+'maravilla'+a+Lothar+Matth%C3%A4us+01.bmp" style="text-align: center;" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Juanito trepitja el cap de Matthäus.<br />
Semifinals Copa d'Europa.<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
La primera trepitjada de la què parlaré (no em remuntaré a l'època de Migueli ni di Stefano) va ser la de Juanito a Lothar Matthäus. Aquesta agressió de Juanito a les semifinals d'un partit de Copa d'Europa va succeir l'any 1987 , per la qual Juanito va rebre una dura sanció de 5 anys sense jugar una competició europea. En aquesta agressió l'arbitre veu clarament com Juanito "maravilla" se'n va a buscar a Matthäus per agredir-lo. La premsa madrilenya va sentenciar Juanito el dia del brutal acte, però després no és va parlar molt. La directiva del Madrid tampoc va condemnar a Juanito, ja que continua essent una part essencial del madridisme. He de dir que Juanito li demana perdó a Matthäus després del partit.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
No podem jutjar aquesta sanció per l'agressió -"involuntària" sempre- amb la propiciada per Pepe a Messi ja que són dos institucions diferents (UEFA i RFEF), i dues trepitjades diferents.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.blaugranas.com/media/galeria/25/6/0/1/2/n_f_c_barcelona_la_historia-1942106.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="http://www.blaugranas.com/media/galeria/25/6/0/1/2/n_f_c_barcelona_la_historia-1942106.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Hristo (al fons) i Urízar (al front), protagonistes <br />
d'una trepitjada històrica.</td></tr>
</tbody></table>
També tenim una trepitjada del F.C. Barcelona. Concretament la de Hristo Stoitchkov a Urízar Azpitarte, o el què és el mateix, a un arbitre. Be Hristo va deixar moltes agressions i escàndols a la seva carrera, més o menys com Juanito, però era del Barça i la premsa catalana quan va ocórrer l'agressió van fer una campanya contra Stoitchkov però després no és va parlar molt, ja que seguia vestint la samarreta del Barça. Hristo per aquesta acció va ser sancionat per més de mitja temporada. Aquesta trepitjada "involuntària" tampoc compta per comparar-la amb la de Pepe a Messi perquè, encara que sigui la mateixa institució (RFEF), no és el mateix acte ja que Hristo trepitja "involuntàriament" a un arbitre i no a un jugador. Per cert, Hristo mai va demanar disculpes, però si el Barça.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://estaticos03.marca.com/imagenes/2012/01/22/futbol/futbol_internacional/premier_league/1327248811_extras_noticia_foton_7_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="194" src="http://estaticos03.marca.com/imagenes/2012/01/22/futbol/futbol_internacional/premier_league/1327248811_extras_noticia_foton_7_1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ballotelli trepitja Scott Parker.</td></tr>
</tbody></table>
Aquesta tampoc comptarà ja que és de la Premier, diferent institució. El dia 22/01/2012 Mario Balotelli, jugador del M. City, trepitja el cap de Scott Parker, jugador del Tottenham. Acte completament "involuntari", ja que sembla què és la pròpia inèrcia del xut de Balotelli. Però si analitzem el vídeo descobrim que Balotelli sap que hi ha un rival al terra -ja que el cap de Scott Parker toca amb la cama de Ballotelli- i dona una puntada cap enrere per trobar-se amb l'obstacle. Sanció de 4 partits per Balotelli. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aleshores arribem a una qüestió. A la LFP no n'hi ha una trepitjada semblant que la de Pepe?. Doncs si que n'hi han, però no s'han sancionat ja que no se sap ben be si són involuntàries o "involuntàries. Aleshores Pepe -que va protagonitzar una agressió a Casquero, també a Xavi Torres i més recentment a Messi- es queda sense sanció. Jo dic al Comité de Competición de la RFEF que apliqui amb Pepe el que diu el Còdigo Penal que és el següent: <i><b>Artículo 71.</b> Es reincidente quien comete un nuevo hecho punible después de haber sido sancionado por sentencia firme de un Tribunal del país o del extranjero de conformidad con lo establecido en el artículo 11 de este Código.</i></div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.eluniversal.com.mx/img/2012/01/Dep/peprmadrid.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://www.eluniversal.com.mx/img/2012/01/Dep/peprmadrid.jpg" width="184" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pepe mira la mà de Messi<br />
abans de continuar.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.abcdesevilla.es/Media/201201/20/OBJ2436431_1--644x584.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="288" src="http://www.abcdesevilla.es/Media/201201/20/OBJ2436431_1--644x584.JPG" style="cursor: move;" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pepe trepitja la mà a Messi.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Pepe és reincident en agressió igual que Juanito i Stoitchkov, i segur que a les seves sancions van tenir l'agreujant de reincident. En canvi Pepe, que ja ha sigut sancionat per un acte "involuntari" com era el de Casquero, no se'l sanciona ni que sigui per reincident. Només desitjo que el Comité de Competició no s'hagi equivocat no sancionant a Pepe, perquè sinó un jugador serà lesionat tard o d'hora per aquest jugador, el qual ja té immunitat per trepitjar "involuntàriament" a tothom. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Aneu amb compte de no trobar-vos amb Pepe ja que si et trepitja "involuntàriament", té una capa protectora (anomenada R. Madrid) que fa que totes les denuncies (en el cas que ens ocupa, verbals) rebotin i descuida't que no et denunciïn a tu per haver fet malbé els tacs de Pepe.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
PD: Per tots aquells fanàtics d'ambdós equips: Estic parlant de trepitjades, no confongueu-vos amb suposats actes de racisme contra jugadors, pilotes al públic o demés etcèteres què no van enlloc.</div>
</div>
Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-19265306167304108892012-01-19T02:27:00.000+01:002012-02-08T00:27:40.486+01:00R. Madrid - F.C. Barcelona 1/4 Final de la Copa del Rei<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://estaticos02.marca.com/imagenes/2012/01/18/futbol/equipos/real_madrid/1326926414_extras_portada_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="http://estaticos02.marca.com/imagenes/2012/01/18/futbol/equipos/real_madrid/1326926414_extras_portada_0.jpg" width="340" /></a></div>
<br />
<br />
El Barça s'ha imposat un altre cop al Reial Madrid al Bernabéu. Aquesta vegada ha anat perdent 1-0 fins el descans, cosa que mai ha passat amb Pep a la banqueta. El partit ha sigut molt bonic de veure-ho per part d'un aficionat blaugrana ja que el Barça tocava molt i el Madrid ha estat molt escàs en atac.<br />
<br />
El partit ha començat amb uns minuts de possessió del Barça on es veia la posició dels dos equips. El Madrid defensant molt amb tots els seus homes, i el Barça mantenint la possessió i atacant. Al minut 11 arriba el gol de Cristiano Ronaldo. Aquest s'interna per la banda i xuta amb la cama esquerra, la pilota passa per les cames de Pinto i marca. De la primera meitat no tenim res destacable, el Barça tocava i el Madrid defensava el resultat fins el descans. A la segona part un corner molt ben picat al segon pal de Xavi arriba al capità Carles Puyol que remata en planxa i fa l'empat del Barça. Des d'aquest moment el partit ha tornat a ser els clàssics als que estem acostumats, o sigui, els jugadors del Barça evitant tota classe d'entrades fortes dels jugadors del Reial Madrid. Al minut 78 Abidal s'ha quedat sol contra el porter gràcies a una magnifica passada de Messi i no ha perdonat, marcant així el segon gol del Barça. El partit ha acabat amb 1-2 favorable al Barça.<br />
<br />
<br />
<a name='more'></a>El partit ha tingut incidències destacables, quasi totes protagonitzades per Pepe. A la primera part han vist targeta groga Pepe per una falta sobre Busquets, i Piqué per una falta sobre Pepe, tot i que aquest últim ha exagerat bastant. També hi ha hagut una errada aribitral que ha xiulat un fora de joc inexistent sobre Alexis, que era sol.<br />
<br />
A la segona part, i després de l'empat del barça, la crispació madridista ha tornat a sortir. Primer Ramos fa una falta a Alexis que podria haver sigut vermella perfectament, ja que Ramos es desentén de la pilota-ja que arribava tard- i busca el contacte amb la cama. No hi ha hagut amonestació per Sergio Ramos. Després tenim una targeta groga per Busi per oposar-se a la sortida d'una falta picada pel Madrid. També una targeta groga a Coentrao per una entrada a Messi, i més tard, Iniesta ha tirat la pilota fora ja que Pepe era al terra -el que no sabia és que Pepe s'havia tirat per trencar l'atac del Barça-.<br />
<br />
<br />
<br />
I arribem a la jugada escandalosa del partit. Callejon - que havia entrat al terreny de joc fa segons- fa una entrada molt dura a Messi i quan aquest és al terra s'acosta Pepe i li pisa la mà esquerra. Les imatges revelen que Pepe mira cap al terra abans de pisar-li la mà a Messi, cosa que fa pensar que aquesta acció sigui intencionada, que per la meva opinió així ho crec (i també ho creuen els diaris AS i MARCA). Aquesta acció no l'ha vist el arbitre perquè estava mostrant la groga a Callejón.<br />
<br />
Després un altre cop Pepe -qui si no- ha simulat una bufetada de Cesc, quan aquest no li ha tocat (i ho diuen els diaris MARCA i AS). I al minut 85 de la segona part Carvalho ha parat brutalment a Messi, ja que aquest s'anava sol cap a porteria. Ha vist groga però perfectament podria haver sigut vermella ja que el peu de Carvalho impacta al genoll de Messi i a més és una entrada per l'esquena.<br />
<br />
Partit accidentat que ha guanyat el F.C Barcelona amb defenses fent de golejadors. Felicitats al Barça que encarrila l'eliminatòria i felicitats a Pep Guardiola pel seu 41 aniversari. Esperem que continuïs amb el Barça.Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-40178500967402376932012-01-16T11:02:00.000+01:002012-02-08T00:31:14.029+01:00Adéu Scotty!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBk0YnNE-zafuhqBE3E2h9KVv1VNg8DGH2yVP7uWdC_Bp2UTyQpRt1VWJ6kJfLx9dZPiLpqLMIPkSS5_keOJKcJRKY4A9bl6vaaiVRW34LKWXwz32KX_9dIcnlhyphenhyphenH1EY1uNti8FHM0hWbG/s1600/Scott.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBk0YnNE-zafuhqBE3E2h9KVv1VNg8DGH2yVP7uWdC_Bp2UTyQpRt1VWJ6kJfLx9dZPiLpqLMIPkSS5_keOJKcJRKY4A9bl6vaaiVRW34LKWXwz32KX_9dIcnlhyphenhyphenH1EY1uNti8FHM0hWbG/s320/Scott.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Ahir, més o menys a les 23:00 de la nit va morir el meu gos. Però no vull parlar de la mort, sino de la companyia que ens va donar a la meva família.<br />
<br />
L'Scotty va néixer un 17 de febrer (curiosament la data de naixement del meu germà) i sempre ha sigut el gos més afectuós dels què vaig tenir a casa (Mickey, la seva mare; Kuqui, el seu pare; i un dels germans d'ell Baby). El meu gos em va donar molt d'afecte. Crec que era l'únic gos que podia donar-te més de 5 llepades per segon i continuar durant uns 10 minuts. Així era ell, afectuós, amable, i demés adjectius bons que ara no diré perquè la llista és interminable. Era un gos que t'estava esperant sempre que arribaves a casa i sempre et feia companyia. Quan li treies a passejar, sempre anava al costat teu, però quan veia un altre gos començava a bordar desesperat, donava igual que fos un Pitbull, un Boxer, un Caniche, ell sempre bordava perquè era un valent, no és fixava en la dimensió dels gossos sinó en el seu instint de supervivència. Fins i tot feia que gossos de major dimensió que ell, s'amaguessin la cua.... Així era el meu gos, un gos què va suportar gairebé 3 anys amb un tumor al seu estomac. Un gos què va sobreviure a l'adversitat quan ens van dir que duraria uns mesos amb aquell tumor, i va durar quasi 3 anys. Un gos fort i valent què ens va deixar amb un neguit al cor, al meu cor, què sempre el recordarà com allò que ha sigut, i no com el malalt dels últims anys.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<br />
Scott, vull dir-te que avui és un moment molt trist de la meva vida, i vull que no et preocupis per mi perquè ja he sortit de moltes patacades en aquesta vida. Han hagut moltes morts que recordaré per sempre, les dues àvies, un oncle, i la teva mare, i cadascun m'ha aportat alguna cosa a la meva vida. Tu em vas suportar des de que jo tenia 7 anys fins a l'actualitat. Vas ser el meu confident, el meu amic i fins i tot vas ser el meu mestre (en valentia) perquè jo durant molts anys he sigut un nen molt tímid, molt introvertit, però gràcies a ver-te a tu bordant-li a gossos enormes que podrien haver-te menjat obrint la seva boca, cada dia jo era menys tímid. I així he arribat a ser. Diuen que el millor amic de l'home és el gos i tu has sigut sempre el meu millor amic. Gràcies per anar al meu costat en aquest llarg camí què és la vida i dona-li records a la Mickey. Descansa en pau.<br />
<br />
Vull fer menció també a que un animal no és considera una persona, per això quan és vell i esta malalt s'opta per sacrificar-lo. De vegades és la millor opció, com ara quan treu sang per la boca i té una malaltia incurable com el Little (gos que van tenir els avis de la meva núvia), però d'altres és el simple egoisme el que respon per nosaltres, perquè no volem veure'l malalt i el sacrifiquem. El meu gos ha mort naturalment, ja que jo no sóc qui per sacrificar a un animal. Crec que si les persones tenim dret a decidir el que volem al final de la nostra vida (morir dignament o eutanàsia, aquesta última il·legal al nostre país) l'ultima decisió d'un gos no la té el seu amo, la té ell i si ell no agafa una pistola i es mata, perquè l'has de sacrificar tu?<br />
<br />
<br />
Vull recordar a tots els què s'han anat del meu costat o del costat de la meva parella que són molts. Aquest article va per l'àvia Carmen; per la mare de l'Scotty, la Mickey; per l'oncle Francisco; per l'avia María; per la mascota de la meva parella, el Little; i per l'avi de la meva parella, l'Agustín. També per l'avi de la meva cunyada, Felipe. Descanseu en pau tots vosaltres i doneu-li companyia a l'Scotty. Espereu-nos al cel que el vostre sofriment ja ha acabat. Sempre ús recordaré.<br />
<br />
Fins un altre!Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-38608178267151077772012-01-12T10:03:00.000+01:002012-02-08T00:31:34.791+01:00Soldats d'EUA orinen sobre cadàvers talibans<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">Avui he mirat, com cada matí, la web del diari El Punt Avui (diari que necessita ajuda econòmica en aquests moments, ja que volen tancar la seva sede a Barcelona) i he trobat aquesta notícia: </span><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/494641-eua-investiga-un-video-en-que-uns-marines-orinen-sobre-cadavers-talibans.html" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/494641-eua-investiga-un-video-en-que-uns-marines-orinen-sobre-cadavers-talibans.html</a><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">.</span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"></span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">En l'article es diu que EUA investiga un vídeo on apareixen soldats americans orinant sobre cadàvers aparentment talibans. El Pentàgon reconeix que l'uniforme i les armes que porten els soldats semblen ser d'un destacament a Afganistan. La degradació de cadàvers és considerada un crim de guerra però això no passava pel cap dels soldats quan ho feien. </span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">Aquest és un dels molts casos de soldats d'EUA cometent abusos i degradacions immorals. Per exemple al 2004 es van filtrar fotos de maltractaments i tortures a la presó nord-americana a l'Iraq d'Abu Ghraib. </span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"></span><br />
<a name='more'></a><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">La meva opinió sobre això és que a un país on tenen presons on torturen fins a la mort a gent que a comés delictes, com ara Guantánamo. Un país on es ven armament i munició als hipermercats al costat de la secció d'alimentació. Un país que no té seguretat social i que se n'aprofita de la mort de persones. Un país on vas al metge i et rebutgen per ser negre (tant se'n fot que tinguis assegurança o no). Un país d'aquestes característiques -i de moltes més que no diré perquè la llista s'allarga molt- és la primera potència mundial i se li permet tot això. Per mi això no és un país, és una presó de milers de quilometres quadrats. I si aquest país fa amb la seva gent coses com no donar-li serveis de salut, o oferir-li a joves de 18 anys poder agafar un arma i segrestar un institut, que no farà amb la gent què no és d'aquest país?</span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">No em sorprenen aquestes notícies d'EUA on els seus soldats apareixen humiliant cadàvers, o torturant gent, o matant nens petits. No em sorprenen perquè t'inculquen això des de petit. Els nens juguen a matar a Bin Laden perquè els adults van jugar a matar-lo. EUA és un país que aplaudeix un assassinat sense judici com és el cas de Bin Laden (que a Fahrenheit 9/11 de Michael Moore és veu que va passar amb la seva família que era als EUA després dels atemptats, i fins i tot els Bush tenien accions de companyies on apareix com accionista Bin Laden). Aquest país a tocat fons perquè no hi ha humanitat, un ésser humà respecta a totes les cultures per igual, respecta les diferències ideològiques i intel·lectuals de la gent, però els EUA, i altres països del món s'han convertit en un llop per l'ésser humà -com va afirmar Thomas Hobbes- i mentre hagi gent que és fixi en aquests EUA com un model a seguir, el món serà una presó pels éssers humans.</span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">Gràcies.</span><br />
<div>
<span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span></div>
Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-16315891353986943142011-12-28T02:01:00.000+01:002012-02-08T00:32:02.753+01:00La realitat del PPAvui he arribat a casa, m'he posat a l'ordinador i he vist dues notícies que (com ciutadà d'esquerres que sóc) m'han esverat. La primera notícia la trobem a aquesta web: <a href="http://www.cronica.cat/noticia/El_Partit_Popular_exigeix_que_TV3_parli_en_castella">http://www.cronica.cat/noticia/El_Partit_Popular_exigeix_que_TV3_parli_en_castella</a>.<br />
La notícia té un titular rotund i esgarrifós què diu el següent: El Partit Popular exigeix que TV3 parli en castellà. Aquest fet no se si prendre-me'l com una innocentada del diari o com a veritat, cosa que no seria del tot il·lògica perquè tothom sap com les gasten els del PP. Llavors tinc dues vessants. Si fos una innocentada diria què és la innocentada més grossa què es pot trobar un català, mentre que si és veritat seria un atac contra l'ideari polític que va crear Valentí Almirall -Lo Catalanisme-.<br />
<a name='more'></a><br />
Fora de bromes, crec que TV3 ha sigut l'única cadena que ha defensat el català des del 83 i la que ha fet molt per aquesta llengua. Jo quan era petit en comptes de mirar les altres cadenes veia el Club Super 3 amb series que si ara les escoltés en castellà (i n'hi moltes traduïdes com per exemple Bola de Drac Z) diria que no són les mateixes. Jo estava acostumat a escoltar la veu de Goku en català, i també vaig aprendre a insultar en català com ho feia Vegeta dient capsigrany, o tap de suro a en Goku. Jo de petit era molt feliç escoltant un Kamehameha i no com ara que escoltes una traducció del japonès que és "onda vital". A mi no m'agrada Bola de Drac Z en castellà, igual que no m'agradaria escoltar l'APM? en castellà, o un altre programa. Jo sempre he sigut respectuós amb el castellà però no amb la imposició del castellà, són conceptes molt diferents. La imposició del castellà va arribar a extrems molt abusius des de temps de les colònies, i que ara al S.XXI em diguin que m'imposen una llengua és tornar enrere. El PP és troba còmode dient que a Catalunya s'imposa el català a l'escola, però no escolto al PP dient que a València s'imposa el castellà, fent així que els fills que estudien en castellà es burlin dels que estudien en valencià. Això és el que volen els del PP que els nostres fills es barallin a l'escola per tal de continuar la imposició de la dictadura. En realitat el que volen els del PP és tornar a l'època dictatorial, aquella que va ser tant dolenta per ambdós bàndols, però molt perjudicial per un dels bàndols. Aquesta és la veritable cara del PP, i res farà que no surti a la llum aquesta cara, perquè ells són així.<br />
<br />
I parlant de cares, l'altre notícia és la següent:<br />
<a href="http://www.publico.es/especiales/memoriapublica/414181/el-pp-impide-la-retirada-en-lugo-de-los-honores-a-franco">http://www.publico.es/especiales/memoriapublica/414181/el-pp-impide-la-retirada-en-lugo-de-los-honores-a-franco</a>.<br />
El PP s'oposa a la retirada dels honors de Franco a Lugo. Be ja deia jo a dalt que sempre sortia aquesta cara i és la cara franquista, la cara que amaguen als seus discursos i als seus mítings on diuen "sumate al cambio" però sense dir que faran per fer aquest canvi. La gent ha votat al PP a cegues, perquè Espanya és i serà sempre bipolar. A Espanya n'hi ha tres tipus de persones: Els blancs, que serien els què volen imposar les seves lleis i que voten sempre al PP; els negres, que serien aquells què voten a partits d'esquerra sempre i viuen oprimits per la "marea blava" perquè el vot d'esquerres esta molt dividit; i els últims serien els grisos, persones què veuen matisos a ambdós partits, normalment gent que vota a CIU o que no sap a qui votar. Aleshores quan el govern del PP va molt malament els grisos decideixen que domini el PSOE a les eleccions. I de la mateixa manera quan el PSOE ho fa malament (que no vull dir que el PSOE sigui d'esquerres perquè mai ho ha sigut) aquests grisos voten al PP. Què vull dir amb això? Doncs molt fàcil, que el partit que pugui convèncer als grisos sortirà guanyador de les pròximes eleccions. Sempre serà així si no fem res.<br />
Per cert sobre la notícia és abominable que un home que ha comés crims contra la humanitat sigui encara honorat com alguna cosa a alguna ciutat del país el qual es va carregar ell i els seus fidels. Això a Alemanya no passa, però clar els Alemanys sempre seran millors que nosaltres perquè van tenir un dictador millor i més cruel, tenen més diners i el que és pitjor per part d'Espanya, tenen més memòria històrica que no pas nosaltres, perquè aquí gràcies a algunes cadenes s'ha encomanat la idiocràcia.<br />
<br />
Gràcies.<br />
<br />Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-981216909795780156.post-19417348025419200792011-12-23T03:18:00.000+01:002012-02-08T00:32:30.542+01:00Abusos sexuales y el VaticanoAvui he vist aquest documental: "Abusos sexuales y el Vaticano" fet per la BBC.<br />
enllaç al vídeo: <a href="http://tu.tv/videos/abusos-sexuales-y-el-vaticano">http://tu.tv/videos/abusos-sexuales-y-el-vaticano</a><br />
<br />
<br />
Al vídeo es feia al·lusió als abusos sexuals a menors per part dels capellans. Concretament parla de tres països: Irlanda, EUA i Brasil. El documental compta amb la col·laboració de familiars de les víctimes i amb declaracions de capellans que cometien els abusos sexuals.<br />
<br />
<a name='more'></a><br /><br />
<br />
El documental passa primer pel cas d'Irlanda, concretament a la localitat de Ferns. Allà un sacerdot anomenat Seán Fortune era denunciat per abusos sexuals . Al vídeo parlen amb Cole O'Dornan -víctima del sacerdot Fortune- i diu que entre missa i missa, el sacerdot anava a la seva habitació dins de L'Església, i el violava. L'Església es va assabentar dels abusos propiciats per Fortune i el va destinar a una altra parròquia, per tal de allunyar-lo dels escàndols ocorreguts a la seva parròquia.<br />
Els periodistes, arran d'aquest relat, van intentar parlar amb la màxima autoritat de la congregació del sacerdot Fortune, el bisbe Komisky. Komisky no els va atendre i lis va dir que "el caig allunyar de la parroquia", no va dir res més. El bisbe sabia el que havia succeït amb Fortune, i enlloc de denunciar-lo el va allunyar. Els periodistes van investigar les lleis del Vaticà, i van trobar un decret que tractava de com silenciar escàndols pedòfils, i que originalment estava escrit en Llatí i s'anomenava Crimen Sollicitationis, que després va passar a ser la Carta de la doctrina de la fe. A aquest decret es detallava els passos a seguir per tal d'encobrir un capellà que hagi comés abusos sexuals. Les declaracions d'Aiden -una altra víctima de Fortune- van ser esgarrifoses fins al punt de que Fortune li deia que no parles amb ningú d'això o aniria a l'infern. Aiden va quedar molt traumatitzat sobre aquests fets i no va parlar d'ells en 40 anys.<br />
Per aquest temps Fortune ja era mort, perquè es va suïcidar el 1999 acumulant 66 càrrecs d'abusos sexuals comesos a 29 nens. El sacerdot Fortune mai va ser expulsat de L'Església i mai va ser castigat.<br />
<br />
<br />
<br />
Tom Doyle, advocat que va pertànyer a L'Església catòlica en qualitat de mossèn, va denunciar els milers casos d'abusos sexuals a menors per part d'homes de L'Església, i va ser expulsat. Denunciava sobre tot la poca atenció que li donava L'Església a la víctima, mentre que a l'agressor l'encobrien.<br />
<br />
L'encarregat del Vaticà a dur a terme el decret al qual fèiem esment va ser durant 20 anys avui conegut com Papa Benedicto XVI, el cardenal Ratzinger. Ell va crear el successor del Crimen Sollicitationis. Aleshores Joseph Ratzinger va dir que totes les cartes i denuncies d'abusos sexuals per part de capellans fossin enviades al Vaticà. Una vegada allà la policia no podia fer res amb aquestes cartes perquè desapareixien.<br />
<br />
<br />
<br />
A l'any 2002 van aparèixer centenars de casos als EUA. Aquests casos es van focalitzar a Boston, on els sacerdots eren traslladats a altres parròquies.<br />
Patrick Well -que va ser monjo de L'Església- va afirmar el següent: "no treballo per una institució sagrada, sinó per una concentrada a protegir-se a sí mateixa". També va declarar que al 1996 es van invertir 5 milions d'euros per guardar secrets d'abusos sexuals.<br />
Al mateix país també apareix el cas del capellà Oliver O'Grady -Irlandès de naixement però oficiant el seu treball de capellà a l'estat de California-. O'Grady va ser acusat de sodomitzar més d'un centenar de nens. A les declaracions en el seu judici va admetre 30 víctimes d'abusos sexuals d'ambdós sexes en 20 anys. Els abusos sexuals d'O'Grady van començar al 1973. Va ser condemnat el 1993 a 14 anys de presó, però només va complir la meitat. Actualment te una pensió de L'Església i viu a Irlanda on no esta declarat com a pedòfil. El més greu d'aquest cas és que el bisbe sabia dels abusos sexuals a menors d'O'Grady des de l'any 1976. Molta gent es queixa de que no hi ha política d'ajuda a les víctimes mentre que si n'hi ha per mentir a la policia i traslladar l'agressor a altres parròquies, aquesta política de L'Església esta globalitzada.<br />
<br />
<br />
<br />
Arribem al cas més fort del documental. A Brasil, concretament a la ciutat d'Anápolis, ens trobem amb el cas del sacerdot Tarsicio Tadeo, acusat el 1991 d'abusos sexuals i que va anar de parròquia en parròquia de Brasil abusant de nens.<br />
Els periodistes parlen amb Elza da Silva -àvia de Watley de 5 anys, víctima d'abusos sexuals de Tarsicio-. Elza diu que el seu nebot la va despertar un diumenge al matí i li va confesar que ja sabia fer l'amor. L'àvia es va sorprendre i va denunciar a Tarsicio a la policia per violacions al seu nebot. Elza diu que Tarsicio es va oferir a donar-li classes de guitarra a Watley, i com que era capellà doncs va confiar en ell.Elza declara que al seu nebot li diuen els companys d'escola "la petita muller del capellà" i diu que amb freqüència el seu nebot li confessa que vol morir.<br />
Aquest fet va succeir durant els anys de l'ordenança de Ratzinger d'enviar les al·legacions d'abusos sexuals al Vaticà. El Vaticà va permetre que Tarsicio continués exercint el sacerdoci en contacte amb nens.<br />
Elza també va dir que va ser amenaçada per retirar la denuncia contra el pare Tarsicio, i que arran d'aquella denuncia la gent de la ciutat la menyspreava.<br />
<br />
<br />
<br />
Aquests últims fets de Brasil van ser investigats per la policia fins al punt que van trobar el diari de Tarsicio on detalla la classe de nen que te com objectiu, i com abusar d'ell sense que l'enxampessin. Al llibre diu barbaritats vàries com ara:<br />
Edat: Entre 7, 8, 9, i 10 anys.<br />
Sexe: Home.<br />
Condició social: Pobre.<br />
Condicions familiars. Fill sense pare, només mare o germana.<br />
On buscar. Carrer, col·legis, famílies catòliques que van a L'Església.<br />
Com atreure'ls: Lliçons de guitarra, cantar al cor de la parròquia, escolans. Important aparentar confiança amb la família.<br />
Possibilitats: Nen afectuós, calmat i agraït, necessitat d'un pare i sense escrúpols sexuals.<br />
La meva actitud: veure com és el nen, després demanar-li que s'entregui a mi com a pagament d'un regal.<br />
<br />
<br />
<br />
Tarsicio ja no va poder abusar més gràcies a la policia, si hagués sigut per L'Església encara exerciria de sacerdot. Va ser condemnat a 15 anys de presó.<br />
<br />
L'Església catòlica engloba uns 50 milions de nens a la seva religió. una part d'aquests nens són abusats diàriament i L'Església no té una política d'ajuda als menors, però sí que en té pels delinqüents. Així mateix les polítiques que va fer Ratzinger no van ajuden a aclarir els fets a la policia, tot el contrari, i em pregunto quants capellans n'hi ha "tapats" per L'Església i continuen abusant a nens?. No ho sabrem mai.<br />
<div>
<br /></div>
<br />
<br />
Rick Romley -fiscal de Phoenix- va empresonar 8 sacerdots i va fer confessar al bisbe dels abusos a menors. Romley diu al documental que "el Vaticà no col·labora amb la policia en delictes a menors, i no pots fer res perquè el Papa té immunitat diplomàtica". També diu que "L'Església es nega a reconèixer un problema tan seriós i lluita contra els policies i els fiscals". Romley va enviar una carta al Vaticà denunciant els abusos sexuals dels capellans i se la van retornar tancada, ni la van llegir. Romley parla del pare Helm, de Phoenix. El pare Helm va ser acusat d'abusos sexuals i Romley mai va poder acusar-lo perquè no el va trobar. Aquest pare Helm esta protegit a la Ciutat del Vaticà i té ordre de busca i captura per acumular 13 acusacions d'abusos sexuals, però el Vaticà no li obliga a entregar-se a la policia, i no és l'únic.<br />
<br />
Penseu el que vulgueu d'aquest article, però subjectivament trobo que mai podré formar part d'una església que encobreix abusos sexuals a nens petits. Gràcies.<br />
<br />
<br />Ramon Aguilarhttp://www.blogger.com/profile/12307389803792960126noreply@blogger.com0