 |
| Font: Ramon Aguilar |
El darrer dia 9 d’octubre va tenir lloc la conferència de presentació del curs 2012-2013 a la UAB. En aquesta conferència celebrada a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la universitat, l’escriptora, periodista, i col•laboradora al diari El País, Maruja Torres, va ser l’encarregada de donar ànims a tots els estudiants universitaris. En l’acte es trobaven també el degà de la Facultat, Josep Maria Català, i la vicerectora de la UAB, Glòria González.
L’acte va començar amb unes paraules del degà, el qual va ser l’encarregat d’introduir a Maruja Torres. La convidada va voler mostrar des del primer moment la realitat del periodisme en temps de crisi econòmica. En aquest context, va explicar que el diari El País (on ella col•labora) es preparava per una reducció de plantilla (ERO) de 138 periodistes i opinava que això ho feien “per poder mantenir a gent dòcil” a la qual li pagaran 800 euros i callaran.
El discurs va anar tornant-se biogràfic i va parlar dels seus inicis al periodisme. Va dir que, quan va començar al món del periodisme (a la dècada dels 60), va ser amb un grup de professionals considerats, com diu ella, “la resistència periodística camuflada del franquisme”, els quals feien una feina progressista dintre dels límits franquistes. Va aconsellar als estudiants que es busquessin ells l’entrada al món laboral, ja que considerava que “les facultats no són una agència de donar feina, sinó que són mitjans per obtenir mà d’obra barata i especialitzada”. També va etzibar que “serà feina dels periodistes que el periodisme no caigui en la banalitat”.
Maruja Torres (que va ser nomenada professora honorària del Departament de Periodisme de la UAB en aquest acte), va respondre a les 5 preguntes que tot periodista s’ha de fer sempre: el qui, el què, el quan, l’on, i el per què. D’aquesta última pregunta, va dir que era la més important de respondre, ja que, segons ella, sense un per què no anem enlloc. Va acabar dient que “un periodista ha de dir sempre la veritat, fins i tot quan fa mal” i que per dir aquesta veritat el periodista havia de contextualitzar la informació que dona.
El discurs va anar tornant-se biogràfic i va parlar dels seus inicis al periodisme. Va dir que, quan va començar al món del periodisme (a la dècada dels 60), va ser amb un grup de professionals considerats, com diu ella, “la resistència periodística camuflada del franquisme”, els quals feien una feina progressista dintre dels límits franquistes. Va aconsellar als estudiants que es busquessin ells l’entrada al món laboral, ja que considerava que “les facultats no són una agència de donar feina, sinó que són mitjans per obtenir mà d’obra barata i especialitzada”. També va etzibar que “serà feina dels periodistes que el periodisme no caigui en la banalitat”.
 |
| Font: Ramon Aguilar |
Per últim, va aconsellar als estudiants llegir dos llibres que retraten la situació del periodisme a l’actualitat: “L'exclusiva!” d'Annalena McAfee i “Queremos saber. Cómo y por qué la crisis del periodismo nos afecta a todos” elaborat per autors diversos, dels quals destaquem a Javier Martín (periodista agència EFE), Cecilia Ballesteros (periodista de Foreign Policy Research Institute), Ramiro Villapadierna (periodista de Deutsche Presse Agentur) i Mayte Carrasco (reportera “freelance”).
La vicerectora també va dedicar unes paraules a la cloenda de l’acte. Va demanar als professors "entusiasme i passió" i als estudiants els va desitjar molta sort pel nou curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada