Jo també sóc independentista!!!

Els últims dies hem vist com la independència de Catalunya ha passat de ser un tema tabú a col·lapsar els mitjans d'informació de tota Catalunya i d'Espanya. Les dades del CEO (adjunto fitxer: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=20912&fileType=1; heu de mirar la pàgina 28 del PDF i les preguntes 28 i 39 més concretament) són inequívoques: un 34% dels 2500 entrevistats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent i, alhora, aquests 2500 entrevistats votarien "sí" a un hipotètic referèndum d'independència català. Aquestes dades són del 27 de juny del 2012, però opino que si l'enquesta és fes ara -una enquesta post-manifestació independentista de l'11 de setembre-, les estadístiques pronosticarien un enfortiment de l'opció de l'estat propi. És per aquest motiu de creixement del sentiment independentista, que molts partits polítics -que abans no eren independentistes- s'han agafat al tren per tal de no perdre votants.

Espanya: Crònica d'una secessió anunciada -des de fa 300 anys-

Fa uns dies l'ANC va celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona amb el lema: Catalunya, nou estat d'Europa. En aquesta manifestació es va demostrar que un poble reclamava un objectiu a tota la casta política catalana, i que aquest mateix poble va fer un pas endavant per la reafirmació de la cultura, la llengua i la història catalana al món. Amb aquest motiu de celebració, els principals diaris de tot el món es van congregar a la ciutat barcelonina per tal d'informar a tots els seus espectadors i lectors. Aquests mitjans van ser un punt d'inflexió molt fort a la diada, ja que mai s'ha recordat una manifestació amb tant seguiment internacional com la del passat 11-S. No se si aquest seguiment va ser per la majoria de persones a la manifestació -jo també hi era- o si va ser pel ressò mediàtic que fa dir la paraula independència i llibertat al món, però de ben segur que tothom el dia 12-S coneixia el clam de Catalunya, un clam unitari -amb moltes forces polítiques: CDC, UDC, representants del PSC, ICV - EuA, ERC, Re-Agrupament, SI i CUP.- i un clam que va ser històric. Catalunya va viure una jornada reivindicativa i el clam independentista va arribar a acollir a Barcelona a 1,5 milions de persones -dades de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra-. Es van preparar els carrers per a l'arribada de més de 1.000 autocars contractats per l'ANC d'on arribaren a la manifestació persones de tota Catalunya. Es van penjar estelades i senyeres en tots els balcons del Passeig de Gràcia -hem de destacar l'estelada gegant a l'edifici de Flaix Fm- i la gent s'aglutinava a tot el carrer fent que la marea independentista a Barcelona fos un tsunami que empenyia a tots els dirigents polítics a reclamar un estat per Catalunya. La marea humana era tan gran, que van obligar a una delegació de dirigents de l'ANC -els quals havien de reunir-se amb la presidenta de la cambra de la Generalitat, Núria de Gispert- a anar-se'n abans d'hora de la manifestació per tal d'arribar a l'hora acordada a la reunió, on van fer entrega d'un full de ruta que, segurament, farà virar el rumb de la política catalana cap a la independència de Catalunya.

Sindicats al servei dels treballadors o del govern?

Franco amb el Rei Joan Carles, abans de la monarquia parlamentària
imposada pel Rei i UCD, i abans també del cop d'estat del 23-F on actuaven
amics del Rei, com demostra el diari Der Spiegel alemany.

Avui dia, amb una reforma laboral aprovada per la majoria aconseguida el 20-N pel PP, els sindicats s'escolten a les boques de tothom. Crec que els progres del PSOE van triar el dia de les eleccions no per casualitat, sinó perquè amb la crisi que tenien al damunt volien perdre les eleccions per no tenir que aplicar les mesures d'austeritat que ara aplica el PP. Tothom al PSOE sabia que si les eleccions les feien el 20-N, dia en el qual va morir Franco (més de dretes no es pot ser), perdrien i així no se'ls acusaria de prendre mesures de dretes -tot i que algunes les van fer-. El PSOE va donar la safata de la presidència al PP perquè ells s'encarreguessin de prendre les mesures d'austeritat corresponents, i quina millor manera de fer-ho aprofitant una data com el 20-N ja que tothom se'n recorda de les mesures d'austeritat de Franco, empobrir encara més als pobres mentre ell i els alts càrrecs es feien rics a costa de robar les terres dels republicans. Això passava al segle XX, però al XXI segueix passant, tot i que ara no és una dictadura, o això volen que sembli.