enllaç al vídeo: http://tu.tv/videos/abusos-sexuales-y-el-vaticano
Al vídeo es feia al·lusió als abusos sexuals a menors per part dels capellans. Concretament parla de tres països: Irlanda, EUA i Brasil. El documental compta amb la col·laboració de familiars de les víctimes i amb declaracions de capellans que cometien els abusos sexuals.
El documental passa primer pel cas d'Irlanda, concretament a la localitat de Ferns. Allà un sacerdot anomenat Seán Fortune era denunciat per abusos sexuals . Al vídeo parlen amb Cole O'Dornan -víctima del sacerdot Fortune- i diu que entre missa i missa, el sacerdot anava a la seva habitació dins de L'Església, i el violava. L'Església es va assabentar dels abusos propiciats per Fortune i el va destinar a una altra parròquia, per tal de allunyar-lo dels escàndols ocorreguts a la seva parròquia.
Els periodistes, arran d'aquest relat, van intentar parlar amb la màxima autoritat de la congregació del sacerdot Fortune, el bisbe Komisky. Komisky no els va atendre i lis va dir que "el caig allunyar de la parroquia", no va dir res més. El bisbe sabia el que havia succeït amb Fortune, i enlloc de denunciar-lo el va allunyar. Els periodistes van investigar les lleis del Vaticà, i van trobar un decret que tractava de com silenciar escàndols pedòfils, i que originalment estava escrit en Llatí i s'anomenava Crimen Sollicitationis, que després va passar a ser la Carta de la doctrina de la fe. A aquest decret es detallava els passos a seguir per tal d'encobrir un capellà que hagi comés abusos sexuals. Les declaracions d'Aiden -una altra víctima de Fortune- van ser esgarrifoses fins al punt de que Fortune li deia que no parles amb ningú d'això o aniria a l'infern. Aiden va quedar molt traumatitzat sobre aquests fets i no va parlar d'ells en 40 anys.
Per aquest temps Fortune ja era mort, perquè es va suïcidar el 1999 acumulant 66 càrrecs d'abusos sexuals comesos a 29 nens. El sacerdot Fortune mai va ser expulsat de L'Església i mai va ser castigat.
Tom Doyle, advocat que va pertànyer a L'Església catòlica en qualitat de mossèn, va denunciar els milers casos d'abusos sexuals a menors per part d'homes de L'Església, i va ser expulsat. Denunciava sobre tot la poca atenció que li donava L'Església a la víctima, mentre que a l'agressor l'encobrien.
L'encarregat del Vaticà a dur a terme el decret al qual fèiem esment va ser durant 20 anys avui conegut com Papa Benedicto XVI, el cardenal Ratzinger. Ell va crear el successor del Crimen Sollicitationis. Aleshores Joseph Ratzinger va dir que totes les cartes i denuncies d'abusos sexuals per part de capellans fossin enviades al Vaticà. Una vegada allà la policia no podia fer res amb aquestes cartes perquè desapareixien.
A l'any 2002 van aparèixer centenars de casos als EUA. Aquests casos es van focalitzar a Boston, on els sacerdots eren traslladats a altres parròquies.
Patrick Well -que va ser monjo de L'Església- va afirmar el següent: "no treballo per una institució sagrada, sinó per una concentrada a protegir-se a sí mateixa". També va declarar que al 1996 es van invertir 5 milions d'euros per guardar secrets d'abusos sexuals.
Al mateix país també apareix el cas del capellà Oliver O'Grady -Irlandès de naixement però oficiant el seu treball de capellà a l'estat de California-. O'Grady va ser acusat de sodomitzar més d'un centenar de nens. A les declaracions en el seu judici va admetre 30 víctimes d'abusos sexuals d'ambdós sexes en 20 anys. Els abusos sexuals d'O'Grady van començar al 1973. Va ser condemnat el 1993 a 14 anys de presó, però només va complir la meitat. Actualment te una pensió de L'Església i viu a Irlanda on no esta declarat com a pedòfil. El més greu d'aquest cas és que el bisbe sabia dels abusos sexuals a menors d'O'Grady des de l'any 1976. Molta gent es queixa de que no hi ha política d'ajuda a les víctimes mentre que si n'hi ha per mentir a la policia i traslladar l'agressor a altres parròquies, aquesta política de L'Església esta globalitzada.
Arribem al cas més fort del documental. A Brasil, concretament a la ciutat d'Anápolis, ens trobem amb el cas del sacerdot Tarsicio Tadeo, acusat el 1991 d'abusos sexuals i que va anar de parròquia en parròquia de Brasil abusant de nens.
Els periodistes parlen amb Elza da Silva -àvia de Watley de 5 anys, víctima d'abusos sexuals de Tarsicio-. Elza diu que el seu nebot la va despertar un diumenge al matí i li va confesar que ja sabia fer l'amor. L'àvia es va sorprendre i va denunciar a Tarsicio a la policia per violacions al seu nebot. Elza diu que Tarsicio es va oferir a donar-li classes de guitarra a Watley, i com que era capellà doncs va confiar en ell.Elza declara que al seu nebot li diuen els companys d'escola "la petita muller del capellà" i diu que amb freqüència el seu nebot li confessa que vol morir.
Aquest fet va succeir durant els anys de l'ordenança de Ratzinger d'enviar les al·legacions d'abusos sexuals al Vaticà. El Vaticà va permetre que Tarsicio continués exercint el sacerdoci en contacte amb nens.
Elza també va dir que va ser amenaçada per retirar la denuncia contra el pare Tarsicio, i que arran d'aquella denuncia la gent de la ciutat la menyspreava.
Aquests últims fets de Brasil van ser investigats per la policia fins al punt que van trobar el diari de Tarsicio on detalla la classe de nen que te com objectiu, i com abusar d'ell sense que l'enxampessin. Al llibre diu barbaritats vàries com ara:
Edat: Entre 7, 8, 9, i 10 anys.
Sexe: Home.
Condició social: Pobre.
Condicions familiars. Fill sense pare, només mare o germana.
On buscar. Carrer, col·legis, famílies catòliques que van a L'Església.
Com atreure'ls: Lliçons de guitarra, cantar al cor de la parròquia, escolans. Important aparentar confiança amb la família.
Possibilitats: Nen afectuós, calmat i agraït, necessitat d'un pare i sense escrúpols sexuals.
La meva actitud: veure com és el nen, després demanar-li que s'entregui a mi com a pagament d'un regal.
Tarsicio ja no va poder abusar més gràcies a la policia, si hagués sigut per L'Església encara exerciria de sacerdot. Va ser condemnat a 15 anys de presó.
L'Església catòlica engloba uns 50 milions de nens a la seva religió. una part d'aquests nens són abusats diàriament i L'Església no té una política d'ajuda als menors, però sí que en té pels delinqüents. Així mateix les polítiques que va fer Ratzinger no van ajuden a aclarir els fets a la policia, tot el contrari, i em pregunto quants capellans n'hi ha "tapats" per L'Església i continuen abusant a nens?. No ho sabrem mai.
Rick Romley -fiscal de Phoenix- va empresonar 8 sacerdots i va fer confessar al bisbe dels abusos a menors. Romley diu al documental que "el Vaticà no col·labora amb la policia en delictes a menors, i no pots fer res perquè el Papa té immunitat diplomàtica". També diu que "L'Església es nega a reconèixer un problema tan seriós i lluita contra els policies i els fiscals". Romley va enviar una carta al Vaticà denunciant els abusos sexuals dels capellans i se la van retornar tancada, ni la van llegir. Romley parla del pare Helm, de Phoenix. El pare Helm va ser acusat d'abusos sexuals i Romley mai va poder acusar-lo perquè no el va trobar. Aquest pare Helm esta protegit a la Ciutat del Vaticà i té ordre de busca i captura per acumular 13 acusacions d'abusos sexuals, però el Vaticà no li obliga a entregar-se a la policia, i no és l'únic.
Penseu el que vulgueu d'aquest article, però subjectivament trobo que mai podré formar part d'una església que encobreix abusos sexuals a nens petits. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada