Jo també sóc independentista!!!

Els últims dies hem vist com la independència de Catalunya ha passat de ser un tema tabú a col·lapsar els mitjans d'informació de tota Catalunya i d'Espanya. Les dades del CEO (adjunto fitxer: http://ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/loadFile?fileId=20912&fileType=1; heu de mirar la pàgina 28 del PDF i les preguntes 28 i 39 més concretament) són inequívoques: un 34% dels 2500 entrevistats creu que Catalunya hauria de ser un estat independent i, alhora, aquests 2500 entrevistats votarien "sí" a un hipotètic referèndum d'independència català. Aquestes dades són del 27 de juny del 2012, però opino que si l'enquesta és fes ara -una enquesta post-manifestació independentista de l'11 de setembre-, les estadístiques pronosticarien un enfortiment de l'opció de l'estat propi. És per aquest motiu de creixement del sentiment independentista, que molts partits polítics -que abans no eren independentistes- s'han agafat al tren per tal de no perdre votants.

Espanya: Crònica d'una secessió anunciada -des de fa 300 anys-

Fa uns dies l'ANC va celebrar una manifestació multitudinària a Barcelona amb el lema: Catalunya, nou estat d'Europa. En aquesta manifestació es va demostrar que un poble reclamava un objectiu a tota la casta política catalana, i que aquest mateix poble va fer un pas endavant per la reafirmació de la cultura, la llengua i la història catalana al món. Amb aquest motiu de celebració, els principals diaris de tot el món es van congregar a la ciutat barcelonina per tal d'informar a tots els seus espectadors i lectors. Aquests mitjans van ser un punt d'inflexió molt fort a la diada, ja que mai s'ha recordat una manifestació amb tant seguiment internacional com la del passat 11-S. No se si aquest seguiment va ser per la majoria de persones a la manifestació -jo també hi era- o si va ser pel ressò mediàtic que fa dir la paraula independència i llibertat al món, però de ben segur que tothom el dia 12-S coneixia el clam de Catalunya, un clam unitari -amb moltes forces polítiques: CDC, UDC, representants del PSC, ICV - EuA, ERC, Re-Agrupament, SI i CUP.- i un clam que va ser històric. Catalunya va viure una jornada reivindicativa i el clam independentista va arribar a acollir a Barcelona a 1,5 milions de persones -dades de la Guàrdia Urbana i Mossos d'Esquadra-. Es van preparar els carrers per a l'arribada de més de 1.000 autocars contractats per l'ANC d'on arribaren a la manifestació persones de tota Catalunya. Es van penjar estelades i senyeres en tots els balcons del Passeig de Gràcia -hem de destacar l'estelada gegant a l'edifici de Flaix Fm- i la gent s'aglutinava a tot el carrer fent que la marea independentista a Barcelona fos un tsunami que empenyia a tots els dirigents polítics a reclamar un estat per Catalunya. La marea humana era tan gran, que van obligar a una delegació de dirigents de l'ANC -els quals havien de reunir-se amb la presidenta de la cambra de la Generalitat, Núria de Gispert- a anar-se'n abans d'hora de la manifestació per tal d'arribar a l'hora acordada a la reunió, on van fer entrega d'un full de ruta que, segurament, farà virar el rumb de la política catalana cap a la independència de Catalunya.